La soledat implacable i la trista ociositat

Cartell de la pel·lícula Youth (La giovinezza, 2015) de Paolo Sorrentino, protagonitzada per Michael Caine i Harvey Keitel.

 

«La soledat implacable i la trista ociositat, vet aquí els dos enemics amb què es va trobar cara a cara, i amb els quals havia forçosament de compartir, per sempre més, la seva vellesa.»

 

Xedrín [Mikhaïl Ievgràfovitx Saltikov] (1826-1889), La família Golovliov [1876]. Traducció original de Francesc Payarols, revisada i actualitzada per Ana Guelbenzu. Barcelona: Marbot, 2014, cap. III, p. 116.

 

 

Vull…

Saul Leiter (1923–2013), Straw Hat, ca. 1955.

 

«Vull allargar els ràfecs i enfosquir les parets d’aquesta casa anomenada literatura, amagar en la foscor les coses que siguin massa evidents i treure’n els ornaments innecessaris.»

 

Junichirô Tanizaki (1886-1965), Elogi de l’ombra [In’ ei raisan, 1933]. Traducció d’Abert Nolla. Barcelona: Angle, 2006, p. 90.

 

Singular

Blizzard brings US east coast to standstill and delivers near-record snowfall. A woman walks by the United States Marine Corps Monument in Washington DC. Photograph by Xinhua.

 

«Quin temps més singular!»

 

J.V. Foix & Albert Manent, Correspondència (1952-1985). Edició a cura de Margarida Trias. Barcelona: Quaderns Crema, 2015, p. 30 (De J.V. Foix a A. Manent, Sarrià, 11.ix.1954).

 

 

 

Credo in un Dio crudel

Vladímir Putin ha estat acusat de ser l’instigador de l’assassinat per enverinament de l’exespia rus Alexánder Litvinenko a Londres el 2006. Photograph by Yuri Kochetkov.

 

 

Iago

 

Credo in un Dio crudel
che m’ha creato simile a sè,
e che nell’ira io nomo.
Dalla viltà d’un germe
o d’un atòmo vile son nato.
Son scellerato perchè son uomo,
e sento il fango originario in me.
Sì! quest’è la mia fè!
Credo con fermo cuor,
siccome crede la vedovella al tempio,
che il mal ch’io penso
che da me procede
per mio destino adempio.
Credo che il giusto è un istrion beffardo
e nel viso e nel cuor;
che tutto è in lui bugiardo,
lagrima, bacio, sguardo,
sacrificio ed onor.
E credo l’uom gioco d’iniqua sorte
dal germe della culla
al verme dell’avel.
Vien dopo tanta irrision la Morte.
E poi?… e poi?
La Morte è il Nulla,
è vecchia fola il Ciel.

 

Otello (1887), de Giuseppe Verdi (1813-1901) i llibret d’Arrigo Boito (1842-1918), a partir de l’obra de W. Shakespeare (1564-1616), Otel·lo.

 

Bateguem en el tot nus com un immortal

Photograph by Andre de Dienes.

 

«No llegim, no pensem, no escrivim: tant se val!

Bateguem en el tot nus com un immortal.»

 

J.V. Foix & Albert Manent, Correspondència (1952-1985). Edició a cura de Margarida Trias. Barcelona: Quaderns Crema, 2015, p. 37 (De J.V. Foix a A. Manent, Sarrià, 1.ix.19555).

 

 

Let us not talk of the weather!

Japanese women in kimonos look at their mobile phones after attending a ceremony on Coming of Age Day in Tokyo ─a national holiday to celebrate those who have reached the age of 20. Photograph by Yuya Shino.

 

«Johnson no toleraba que ninguno de sus amigos llenase los silencios de la conversación hablando del clima: “No hablemos del tiempo que hace”.»

 

 

«Johnson would suffer none of his friends to fill up chasms in conversation with remarks on the weather: “Let us not talk of the weather”.» —Burney

 

 

James Boswell (1740-1795), Vida de Samuel Johnson [Life of Samuel Johnson, 1791]. Edición y traducción de Miguel Martínez-Lage. Barcelona: El Acantilado, 2007, pp. 394-395, nota.

 

 

 

 

…però la ment, eterna

Anita Berber (1899-1928).

 

«Carnals els ulls, però la ment, eterna.»

 

 J.V. Foix, «Fútil joc: dius, i te’n rius, que ets d’Atenes», Sol, i de dol (1947).

 

 

 

 

L’estil

New York by Jeffrey Milstein.

 

«Tant l’estil ens fuig i ens traeix!»

 

J.V. Foix & Albert Manent, Correspondència (1952-1985). Edició a cura de Margarida Trias. Barcelona: Quaderns Crema, 2015, p. 23 (De J.V. Foix a A. Manent, El Port de la Selva, 3.viii.1952).

 

 

 

Les enfants

8 April 2015: David Cameron reads to six-year-old Lucy Howarth at the Sacred Heart RC primary school in Westhoughton. «The election campaign was the most controlled I’d ever covered. There were very few if any engagements with the public so when Lucy Howarth seemingly head-butted the desk in desperation at David Cameron’s attempts to get her to read, I knew we had something that he or his advisers couldn’t control. She was actually just shy and giggling at that moment but I think it summed up the way everyone was feeling about what seemed like a never-ending campaign.» Photograph by Stefan Rousseau.

 

«Les criatures són més penetrables que no se sol pensar pels efectes invisibles de les idees: no es burlen mai d’una persona realment imposant, la veritable gràcia els commou, la bellesa els atreu perquè són bells i existeix un vincle misteriós entre les coses d’igual natura.»

 

 

« Les enfants sont plus pénétrables qu’on ne le croit par les invisibles effets des idées : ils ne se moquent jamais d’une personne vraiment imposante, la véritable grâce les touche, la beauté les attire parce qu’ils sont beaux et qu’il existe des liens mystérieux entre les choses de même nature. »

 

Honoré de Balzac (1799-1850), El gabinet dels antics [Le Cabinet des Antiques, 1838]. Traducció d’Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2013, p. 21.

 

 

 

L’il·limitat

Grand Prize Winner, 2015 National Geographic Photo Contest. A rare and jaw-dropping anti-cyclonic tornado touches down in open farmland, narrowly missing a home near Simla, Colorado, by James Smart.

 

«Oh joia
del petit en l’il·limitat!»

 

Josep Carner (1884-1979), Nabí (1941). Edició de Jaume Coll. Barcelona, labutxaca, 2012, V, vv. 15-16.