D’on ve aquest vent?

Edward Weston (1886-1958), Tina Modotti lying on the Azotea, Redondo Beach, (1923).


Orquídia pintada
de Ma Hsiang Lan
¿D’on ve aquest vent, tan embaumat                                                         [d’orquídies?
Per ell el fred de fora afrontaré.
Massa pobric per a haver flors tan cares,
una en pinto en la fulla de paper.
A una flor de debò, sola en sa tija,
ningú ni res cap pietat promet.
I tanmateix la que he pintada
no tem pluja guerxada ni cop de vent ni                                                          [fred.
Josep Carner (1884-1970), Poesia, text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona, Quaderns Crema, 1992, p. 1.000.
Anuncis

Margalida

Nude on Sand, Oceano (1936) d’Edward Weston (1886-1958).


A Margalida

Vas marxar no sé on.
Ni els cims ni les aus
no et saben les passes.
Vas volar sens dir res
deixant-nos només
el cant del teu riure.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t’arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.

I potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit per parets
que ploren la història.

I que amb aquesta cançó
reneixi el seu crit
per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom
com l’ombra fidel
que és nostra tothora.

Lletra i música: Joan Isaac (dedicada a Margalida, amant eterna de Salvador Puig Antich, es trobi on es trobi.)