D’on ve aquest vent?

Edward Weston (1886-1958), Tina Modotti lying on the Azotea, Redondo Beach, (1923).

Orquídia pintada

de Ma Hsiang Lan

¿D’on ve aquest vent, tan embaumat [d’orquídies?

Per ell el fred de fora afrontaré.

Massa pobric per a haver flors tan cares,

una en pinto en la fulla de paper.

A una flor de debò, sola en sa tija,

ningú ni res cap pietat promet.

I tanmateix la que he pintada

no tem pluja guerxada ni cop de vent ni [fred.

Josep Carner (1884-1970), Poesia, text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona, Quaderns Crema, 1992, p. 1.000.

Margalida

Nude on Sand, Oceano (1936) d’Edward Weston (1886-1958).

A Margalida

Vas marxar no sé on.
Ni els cims ni les aus
no et saben les passes.
Vas volar sens dir res
deixant-nos només
el cant del teu riure.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t’arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.

I potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit per parets
que ploren la història.

I que amb aquesta cançó
reneixi el seu crit
per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom
com l’ombra fidel
que és nostra tothora.

Lletra i música: Joan Isaac (dedicada a Margalida, amant eterna de Salvador Puig Antich, es trobi on es trobi.)