I ens banyarem tot temps al mateix riu

Female nude on pedestal, c. 1950-1959, by André de Dienes.

 

 

Amb ulls carnals opòs núvols i mars
I n’hec l’encís que em treu de tants de llots,
I de l’advers renasc. I amb tants de brots,
Aigua i clarors, i el fosc i el roig de l’arç,

Faig l’U divers i múltiples les arts.
Però la ment no cobeja els bells mots:
De cadascú què sap? Presa de tots,
Ignora el joc dels meus deliquis cars.

Tants de glans, doncs, i un sol Gla, i del vinyet
Un Cep etern; i ni boira ni fred
Foren ni són! Això em fa el viure esquiu.

Só, doncs, Adam: i ets Eva! I tenim set,
I allò que olor i palp qui sap si viu,
I ens banyarem tot temps al mateix riu.

 

J.V. Foix (1893-1987), Sol, i de dol (1947).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

…però la ment, eterna

Anita Berber (1899-1928).

 

«Carnals els ulls, però la ment, eterna.»

 

 J.V. Foix, «Fútil joc: dius, i te’n rius, que ets d’Atenes», Sol, i de dol (1947).

 

 

 

 

M’exalta el nou i m’enamora el vell

Marià Fortuny (1838-1874), Àrab davant d’un tapís, 1873. 

Se subhasta a la seu londinenca de Sothby’s el proper 18 de maig de 2011.

Em plau d’atzar, d’errar per les muralles

Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles

Del temps antic, i a l’acost de la fosca,

Sota un llorer i al peu de la font tosca,

De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles

I claus de tub, cercar la peça llosca

A l’embragat, o al coixinet que embosca

L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,

Vèncer, rabent, els guals. Oh mon novell!

Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,

L’antic museu, les madones borroses,

I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:

M’exalta el nou i m’enamora el vell.

J. V. Foix (1893-1987), Sol, i de dol, 1947.