Anotació

I ens banyarem tot temps al mateix riu

Female nude on pedestal , vers 1950 - 1959 André de Dienes.

Female nude on pedestal, c. 1950-1959, by André de Dienes.

 

 

Amb ulls carnals opòs núvols i mars
I n’hec l’encís que em treu de tants de llots,
I de l’advers renasc. I amb tants de brots,
Aigua i clarors, i el fosc i el roig de l’arç,

Faig l’U divers i múltiples les arts.
Però la ment no cobeja els bells mots:
De cadascú què sap? Presa de tots,
Ignora el joc dels meus deliquis cars.

Tants de glans, doncs, i un sol Gla, i del vinyet
Un Cep etern; i ni boira ni fred
Foren ni són! Això em fa el viure esquiu.

Só, doncs, Adam: i ets Eva! I tenim set,
I allò que olor i palp qui sap si viu,
I ens banyarem tot temps al mateix riu.

 

J.V. Foix (1893-1987), Sol, i de dol (1947).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis

M’exalta el nou i m’enamora el vell

Marià Fortuny (1838-1874), Àrab davant d’un tapís, 1873. 
Se subhasta a la seu londinenca de Sothby’s el proper 18 de maig de 2011.


Em plau d’atzar, d’errar per les muralles
Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles
Del temps antic, i a l’acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.
De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l’embragat, o al coixinet que embosca
L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.
I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh mon novell!
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,
L’antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell.
J. V. Foix (1893-1987), Sol, i de dol, 1947.