Onades

Daniel Sorine, Martine Van Hamel (1978).

Les onades que se’n tornen

Una vegada, un home que, per una sèrie de problemes, es trobava en una posició difícil a la capital es dirigí cap a les províncies orientals. En arribar a la platja que separa les províncies d’Ise i d’Owari, veié l’escuma blanca de les onades i va compondre aquest poema:

Tot i recar-me,

cada passa m’allunya

d’allò que estimo.

Com envejo les ones

que en arribar se’n tornen!

Contes d’Ise (s. x). Traducció de Jordi Mas López. Barcelona: UAB/PAM, 2005, p. 33.