Anotació

El pam quadrat

gaudi_pavimenthidraulic_batllo

El panot Gaudí és un paviment de forma hexagonal dissenyat per Antoni Gaudí cap al 1904 i que ha esdevingut la seva obra no arquitectònica amb més fortuna, la més editada i probablement la més popular.

 

«Es podrà dir, per treure importància al fet, que es tracta d’una anècdota que demostra una vegada més la morbosa avarícia que el pam quadrat ha suscitat sempre a Barcelona.»

 

Josep Pla (1897-1981), Barcelona, una discussió entranyable (1956). Dins Josep Pla, Obra Completa, vol. 3: Primera volada (1966). Barcelona: Destino, 1989, p. 228.

 

 

 

 

Anotació

As caterpillars do the tender leave

adonis

By Marc Vicens, 2016.
[https://menjarblanc.wordpress.com/]

 

No en diguis, doncs, amor. L’amor se’n va anar al cel,
quan li va usurpar el nom la luxúria suosa,
que s’alimenta, revestida d’innocència,
de la bellesa fresca, tacant-la de retrets,
perquè l’ardent tirana l’ataca i destrueix,
tal com fan les erugues amb les fulles més tendres.

 

 Call it not love, for Love to heaven is fled,
Since sweating Lust on earth usurp’d his name;
Under whose simple semblance he hath fed
Upon fresh beauty, blotting it with blame;
Which the hot tyrant stains and soon bereaves,
As caterpillars do the tender leaves.

 

William Shakespeare (1564-1616), Venus i Adonis [Venus & Adonis, 1593]. Traducció de Salvador Oliva. Barcelona: Fundació Pere Coromines/Ara Llibres, 2016, pp. 97, vv. 793-798.

 

 

 

 

 

Anotació

Urgències

by-tina-modoti

By Tina Modoti.

 

«La por, la pobresa, l’alcoholisme i la solitud són malalties terminals. Urgències, de fet.»

 

Lucia Berlin (1936-2004), Manual per a dones de fer feines [A Manual for Cleaning Women, 2015]. Traducció d’Albert Torrescasana. Barcelona: L’Altra Editorial, 2016, p. 130 (Quadern d’urgències, 1977).

 

 

 

 

 

 

Anotació

Her soft hand’s print

manyaguesManyagues, by Marc Vicens, 2016.
[https://menjarblanc.wordpress.com/]

 

Ella està davant d’ell, que s’havia assegut;
com una amant humil es posa de genolls;
després amb una bella mà li alça el capell,
i amb l’altra tendra mà li amanyaga la cara;
les galtes d’ell conserven l’empremta dels dits d’ella,
tal com la neu caiguda mostra qualsevol traça.

 

Now was she just before him as he sat,
And like a lowly lover down she kneels;
With one fair hand she heaveth up his hat,
Her other tender hand his fair cheek feels:
His tenderer cheek receives her soft hand’s print,
As apt as new-fall’n snow takes any dint.

 

William Shakespeare (1564-1616), Venus i Adonis [Venus & Adonis, 1593]. Traducció de Salvador Oliva. Barcelona: Fundació Pere Coromines/Ara Llibres, 2016, pp. 59, vv. 349-354.

 

 

 

 

 

 

Anotació

Privilége

16 09 2016 CHICA INTERVIU HA DE APARECER EL LUNES 19 09

Marlen a Interviu (set 2016).

 

«Privilegi similar al de la noblesa, la bellesa no es pot adquirir, a tot arreu la reconeixen, i sovint val més que la fortuna i el talent, per triomfar només necessita que la mostrin, només demana que existeixi.»

 

« Privilége semblable à celui de la noblesse, la beauté ne se peut acquérir, elle est partout reconnue, et vaut souvent plus que la fortune et le talent, elle n’a besoin que d’être montrée pour triompher, on ne lui demande que d’exister. »

 

Honoré de Balzac (1799-1850), El gabinet dels antics [Le Cabinet des Antiques, 1838]. Traducció d’Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2013, p. 39.

 

 

Anotació

Fora del record tot és finit

tumblr_o7sm0vgyke1tx2x3eo1_1280

 

 

Acaba de passar. Res no m’ha dit.
Mes el refrec de sa mirada em crida
que fora del record tot és finit.
¿No valdrà més l’oblit
que l’enfarfec d’una amistat marcida?

 

Guerau de Liost [Jaume Bofill i Mates] (1878-1933).

 

Citat en: Josep Pla, Barcelona, una discussió entranyable (1956). Dins: Josep Pla, Obra Completa, vol. 3: Primera volada, Barcelona: Destino, 1966, p. 273 (El passeig de Gràcia).