I tan bé que està…!

Brassaï (1899-1984), Dalí (1955).


«[Pompeu Crehuet] Diu que l’Albert Llanas, home cruel, solia col·locar-se al costat dels qui estrenaven i a cada acudit que feia figa els tocava amicalment l’esquena i amb expressió falsament condolguda els anava dient: “I no volen riure els fills de puta! I tan bé que està…! Però té, no volen riure…!”»


Carles Soldevila (1892-1967), Del llum de gas al llum elèctric (1951). Barcelona: Empúries, 2002, p. 203.