Qui dirà…?

Edgar Degas (1839-1917), Marine, soleil couchant  (1869).

Sonet marí

A Salvador Espriu.

Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava,
el mar nua les boires dubtoses dels confins
llunyans amb un incògnit suau que mai no acaba,
imprecís, inexacte d’un altre més endins.

El vent ha deslligat la blanor d’una trava
sobre el frèvol gegant, i un llampeig de dofins
tremola esclat d’espases i argents sobre l’esclava
teulada i fa horitzó dels infinits camins.

Qui dirà d’amargor davant els sols vibrants
i plor segur davant les joies en nuesa
i de negre davant blancs i blaus esclatants?

Qui afirmarà la brega i la lluita constants
en el convit de calma i de dolça peresa,
de batre d’ales d’àngel i d’encís en els cants.

Malta-Alexandria, juny 1933.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938), Nou poemes (1933).

Vint-i-vuit colors

Edgar Degas (1834-1917), Beside the Sea, 1869.

Avui el mar té vint-i-vuit colors

i tot està revolt, el cel i l’aigua;

el cel brillant i blau; el vent, furiós

hi escotona els núvols i els empaita,

fa voleiar banderes i blancors,

retorç i esbulla els arbres amb gran sanya;

tot són crits i sorolls i lluentors

amb un fresseig i un bellugueig que espanta.

[12 juliol 1909]

Joan Maragall (1860-1911), Poesia completa. Edició de Glòria Casals i Lluís Quintana. Barcelona: Ed. 62, 2012, p. 324. (labutxaca)