Caspar David Friedrich (1774-1840), Caminant damunt un mar de boira, 1818. Hamburg, Kunsthalle.
Seràs roure, seràs penya,
seràs mar esvalotat,
seràs aire que s’inflama,
seràs astre rutilant,
seràs home sobre-home,
perquè en tens la voluntat.
Correràs per monts i planes,
per la terra, que és tan gran,
muntat en cavall de flames
que no se’t cansarà mai.
El teu pas farà basarda
com el pas del temporal.
Totes les veus de la terra
cridaran al teu voltant.
Te diran ànima en pena
com si fossis condemnat.
Joan Maragall (1860-1911), Visions & Cants, 1900, «El comte Arnau», VI.
El Sentit de la Paraula 