Anotació

Voluntas

Diane Arbus, Self Portrait

Diane Arbus, Self Portrait.

 

 

«Tu no ets ni carn, ni pèls; ans voluntat.»

 

«Quandoquidem, nec caro sis, nec pili, sed voluntas.»

 

 

Epictet, Dissertationes, III, cap. I, 40.

 

 

Torquato Accetto (1590/1598 – c. 1640), La dissimulació honesta [Della dissimulazione onesta (Nàpols, 1641)]. Traducció i introducció de Ramon Alcoberro. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2018, p. 23.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

llebrers o perdiguers?

Iceta

Galgos o podencos.

 

 

Los dos conejos

 

Por entre unas matas,
seguido de perros,
no diré corría,
volaba un conejo.

De su madriguera
salió un compañero
y le dijo: «Tente
amigo, ¿qué es esto?».

«¿Qué ha de ser?», responde;
«sin aliento llego…;
dos pícaros galgos
me vienen siguiendo».

«Sí», replica el otro,
«por allí los veo,
pero no son galgos».
«¿Pues qué son?» «Podencos».

«¿Qué? ¿podencos dices?
Sí, como mi abuelo.
Galgos y muy galgos;
bien vistos los tengo».

«Son podencos, vaya,
que no entiendes de eso».
«Son galgos, te digo».
«Digo que podencos».

En esta disputa
llegando los perros,
pillan descuidados
a mis dos conejos.

Los que por cuestiones
de poco momento
dejan lo que importa,
llévense este ejemplo.

 

Tomás de Iriarte (1750-1791), Fábulas literarias (1782), XI.

 

 

 

 

 

Anotació

Com l’onada

Crumpled Paper Doll (by alberich mathews)

Crumpled Paper Doll by Alberich Mathews.

 

 

El pi i l’onada

 

M’és un suport la muntanyana soca;
veig al davant l’onada resplendent.
Oh pi fidel a la daurada roca!
Jo, com l’onada, só fidel al vent.

 

 

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 380 (Ofrena, 285) [< La paraula en el vent (1914), 62]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

such fulsome Stuff

The Egg - The Face by John Akehurst, 1997.jpg

The Egg – The Face by John Akehurst, 1997.

 

 

«Me asombra su impertinencia», dijo Lady Booby, «al contarme todas esas alabanzas.»

 

 

‘You are very impertinent,’ says she, ‘to talk such fulsome Stuff to me.’

 

 

Henry Fielding (1707-1754), La història de las aventuras de Joseph Andrews [The History of the Adventures of Joseph Andrews and of his Friend, Mr. Abraham Abrams, 1742], prólogo, traducción y notas de José Luis López Muñoz, Madrid, Alfaguara, 1978, pp. 327-328.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Il n’y a que la prose, ou les vers ?

La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, y María Dolores de Cospedal este miércoles en la Real Casa de Correos

La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, y María Dolores de Cospedal este miércoles en la Real Casa de Correos.

 

Senyor Jourdain: Us ho prego. Altrament, cal que us faci una confidència. Estic enamorat d’una persona de gran categoria; i desitjaria que m’ajudéssiu a escriure-li alguna cosa en un bitlletet que vull deixar caure a sos peus.
El Mestre de Filosofia: Molt bé.
Senyor Jourdain: Serà galant, jo diria.
El Mestre de Filosofia: Sens dubte. Són versos, que li voleu escriure?
Senyor Jourdain: No, no, res de versos.
El Mestre de Filosofia: No voleu sinó prosa?
Senyor Jourdain: No, no vull prosa ni vers.
El Mestre de Filosofia: Bé cal que sigui una cosa o altra.
Senyor Jourdain: Per què?
El Mestre de Filosofia: Per la raó, senyor, que no hi ha per a expressar-se sinó la prosa o els versos.
Senyor Jourdain: No hi ha sinó la prosa o els versos?
El Mestre de Filosofia: No senyor. Tot el que no és prosa és vers, i tot el que no és vers és prosa.
Senyor Jourdain: I les coses que un hom diu quan parla, que és això?
El Mestre de Filosofia: Prosa.
Senyor Jourdain: Com! Quan jo dic, “Nicolaua, porteu-me les sabatilles i porteu-me l’estrenyecaps”, és prosa?
El Mestre de Filosofia: Sí, senyor.
Senyor Jourdain: En bona fe, fa més de quaranta anys que parlo en prosa sense saber-ho poc ni gaire, i us porto la major gratitud del món per haver-m’ho ensenyat.

 

Molière, Comèdies burlesques. Traducció de Josep Carner. Barcelona: Ed. 62, 1981, , pp. 35-36 (El burgès gentilhome, acte II, escena VI).

 

Monsieur Jourdain.- Je vous en prie. Au reste il faut que je vous fasse une confidence. Je suis amoureux d’une personne de grande qualité, et je souhaiterais que vous m’aidassiez à lui écrire quelque chose dans un petit billet que je veux laisser tomber à ses pieds.
Maître de Philosophie.- Fort bien.
Monsieur Jourdain.- Cela sera galant, oui.
Maître de Philosophie.- Sans doute. Sont-ce des vers que vous lui voulez écrire ?
Monsieur Jourdain.- Non, non, point de vers.
Maître de Philosophie.- Vous ne voulez que de la prose ?
Monsieur Jourdain.- Non, je ne veux ni prose, ni vers.
Maître de Philosophie.- Il faut bien que ce soit l’un, ou l’autre.
Monsieur Jourdain.- Pourquoi ?
Maître de Philosophie.- Par la raison, Monsieur, qu’il n’y a pour s’exprimer, que la prose, ou les vers.
Monsieur Jourdain.- Il n’y a que la prose, ou les vers ?
Maître de Philosophie.- Non, Monsieur : tout ce qui n’est point prose, est vers ; et tout ce qui n’est point vers, est prose.
Monsieur Jourdain.- Et comme l’on parle, qu’est-ce que c’est donc que cela ?
Maître de Philosophie.- De la prose.
Monsieur Jourdain.- Quoi, quand je dis : “Nicole, apportez-moi mes pantoufles, et me donnez mon bonnet de nuit”, c’est de la prose ?
Maître de Philosophie.- Oui, Monsieur.
Monsieur Jourdain.- Par ma foi, il y a plus de quarante ans que je dis de la prose, sans que j’en susse rien ; et je vous suis le plus obligé du monde, de m’avoir appris.

 

Molière (1622-1673), Le Bourgeois gentilhomme (1670), acte 2, scène IV.

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Decència

Multitudinaria concentración en la Plaça Sant Jaume para pedir la libertad de los dos exconsellers y los Jordis (Javier Barbancho

Multitudinària concentració a la plaça de Sant Jaume per demanar la llibertat dels dos exconsellers i dels Jordis. Foto: Javier Barbancho.

 

«─De vegades no es pot observar la llei ─va dir PaJoad─ sense mancar a la decència.»

 

 

John Steinbeck (1902-1968), El raïm de la ira [The Grapes of Wrath, 1939]. Traducció de Mercè López Arnabat. Barcelona: Ed. 62, 1993, p. 167 (cap. XIII).

 

 

 

 

 

 

Anotació

El cel…

Dark clouds loom over Ascot racecourse-Photograph David Davies

Dark clouds loom over Ascot racecourse. Photography by David Davies.

 

 

«Cal resignació, estimat Battos. Potser demà les coses aniran millor. Mentre hi ha vida hi ha esperança; als morts, ja no els en queda. El cel a voltes està serè, d’altres amenaça pluja.»

 

 

Teòcrit [s. III aC], Idil·lis, text revisat i traducció de Josep Alsina, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1961, IV, 41-43.