Canviar-ho tot

Diane Webber (1932-2008).


«Escolta, ¿et resulten insuportables altres coses, altres coses que voldries canviar? Perquè si és així val més que ho deixis córrer. No es pot canviar tot.»
Philip Roth, Em vaig casar amb un comunista [I Married a Communist, 1998]. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2012, pp. 108-109.


Gegants

Euan Uglow (1932-2000), Skull (1994-1997).

«També els gegants poden caure.»

Philip Roth, Em vaig casar amb un comunista [I Married a Communist, 1998]. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2012, p. 346.

Escoltant

Man Ray (1890-1976), Portrait of Lee Miller – Flying Head, c. 1930.


 «Alguna vegada, quan ara rememoro el passat, veig la meva vida com un llarg discurs que no he parat d’escoltar. La retòrica és original a estones, a estones agradable, a estones buida (el discurs de l’anonimat), a estones obsessiva, a estones pràctica i a estones com la punxada de l’agulla, i l’he sentit d’ençà que tinc memòria: com has de pensar i com no has de pensar; com t’has de comportar i con no t’has de comportar; a qui has de detestar i a qui has d’admirar; a què t’has d’agafar i quan has de fugir; què és apassionant, què és perjudicial, què és lloable, què és superficial, què és escabrós, què és una merda i què has de fer per conservar la puresa d’esperit. Entrar en conversa amb mi no sembla ser un obstacle per a ningú. Això potser es deu al fet que durant anys he anat per la vida amb l’aire del qui necessita que li donin conversa. Sigui pel motiu que sigui, el llibre de la meva vida és un llibre de veus. Quan em faig la pregunta de com he arribat on sóc, la resposta em sorprèn: “Escoltant”.»

Philip Roth, Em vaig casar amb un comunista [I Married a Communist, 1998]. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2012, pp. 273-274.


Pares adoptius

Jacques Louis David (1748-1825), La intervenció de les Sabines (detall) (1799). Paris, Museu del Louvre.

«Cada un va ser important per a mi a la seva manera; tots ells van ser personatges amb qui polemitzar, mentors que encarnaven o abraçaven grans ideals i que em van ensenyar a transitar pel món i les seves obligacions; els pares adoptius que, cada un al seu moment, van haver de quedar també relegats juntament amb el seu llegat i van haver de desaparèixer per deixar pas a l’orfenesa absoluta que és l’edat adulta; quan estàs en aquest món tot sol.»

Philip Roth, Em vaig casar amb un comunista [I Married a Communist, 1998]. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2012, p. 267.


Per què no la deixo?

Simone de Beauvoir per Art Shay.


«¿Que et penses que no sé que vas passar un any, tornant de la guerra, en què no sabies per què continuaves amb mi i et preguntaves cada dia: “Per què no la deixo?” Però no em vas deixar; perquè, en general, la gent no ho fa. Tothom està insatisfet; però, en general, el que la gent fa és no abandonar aquells amb qui està.»

Philip Roth, Em vaig casar amb un comunista [I Married a Communist, 1998]. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2012, p. 113.

L’atzar

Egon Schiele (1890-1918), Portrait of Edith, the artist’s wife (1915). L’Haia [Den Haag], Gemeentemuseum Den Haag.


«És ben bé fruit de l’atzar, com acabes i qui acabes sent, ¿oi?»

Philip Roth, Em vaig casar amb un comunista [I Married a Communist, 1998]. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2012, p. 89.


Obstinació

Egon Schiele (1890-1918), Nu de noia dreta amb cabells negres (1910). Viena, Graphische Sammlung Albertina.


«De fet, sempre són les imatges més antigues —les d’independència i de llibertat, sobretot— les que perduren amb obstinació enmig de les alegries i els cops de tota una vida.»
Philip Roth, Em vaig casar amb un comunista [I Married a Communist, 1998]. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2012, p. 95.