Tu no saps què és la soledat, mai no trobes a faltar ningú.
«la veu del vent transporta
cops de roba batuda»
i, encara, aquesta
passió per paraules
descolorides
és que m’enveja els somnis,
el vent entre les canyes?
Sí, vaig anar-me’n,
mes tornaré tot d’una
així que us senti
sospirar a les pinedes
d’aquest cim ple d’absències.
«Fort, senzill i de poques paraules: així és l’home que s’acosta a la virtut.»
«Si la ment no està en pau, de res no serveixen les possessions.»
«D’on ve, cap a on va, tota aquesta gent que neix i mor? En qui pensa, que s’hagi de prendre tants maldecaps per construir les seves residències efímeres, què l’empeny a fer-les tan belles?
»Aquests estadants i les seves llars no són diferents de la gota de rosada que s’esforça a perdurar damunt la flor de lluna. Pot ser que quan la rosada s’esvaneixi quedi la flor, però el sol del matí l’acabarà assecant: pot ser que la rosada encara hi sigui quan la flor ja s’haurà marcit, però, de tota manera, no arribarà al vespre.»
«La vista no té amo i res no m’impedeix de gaudir-ne a cor què vols.»
«Aquesta vida,
a què puc comparar-la?
Les barques remen
mar endins a trenc d’alba:
deixants d’escuma blanca.»
«Living in this world —
to what shall I compare it?
Its like a boat
rowing out at break of day,
leaving no trace behind.»
El Sentit de la Paraula 