Venus recreant-se amb l’Amor i la Música

I la ciutat es desemperesia

Ticià [Tiziano Vecellio o  Vecelli] (1490-1576), Venus recreant-se amb l’Amor i la Música, c. 1555. Madrid, Museo del Prado.


Si jo em llevava de bon dematí

Si jo em llevava de bon dematí
el sol encara a pleret s’hi arronsava;
tresca que tresca, si feia camí
a cada pas un fanal s’apagava.
La marmanyera em venia al costat
a l’altra banda, plena la faldada:
el marxapeu ja semblava un mercat.
I era tot fresc d’un alè de rosada.
Àdhuc la boira em desvetlla els sentits,
que era tan dolça perquè s’aclaria.
Al plat de nata afinava els dits
el xavalet, llepoleig delbon dia.
La peixatera duia el cove al cap
i el peix saltava, pres dins la falzia-
L’obrer passava i li deia qui sap:
Jo he entès només que nomia Maria.
Maria avança com la daina al vol:
al carretó de cafè amb llet s’atura;
reprèn la marxa, que el treball no dol
i els ulls li brillen, que sembla una fura.
Com sap estendre els diaris primers
aquest bon home, a mida que arriben:
diria l’u ço que diria el terç
i l’u voldríem, que els altres no priven.
Als molls les dèries retornen al joc
i a mi em plau força passar per la riba;
el sol ja mostra sa llengua de foc
quan l’esquellot fa descobrir l’estiba.
Igual els carros; desvetllen el cor.
I la ciutat es desemperesia.
Ara sentia una mica d’amor:
goig de llevar-me matí cada dia.
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), La gesta dels estels (1922).