Sempre seràs així!

El líder d’un PSC que va de calo-baixo, M. Iceta (El Gran Eunuc), va frivolitzar ahir en unes polèmiques declaracions a Catalunya Ràdio sobre la possibilitat que els impulsors del procés soberanista fossin empresonats: «Veig els impulsors del full de ruta camí del precipici; no sé si de la presó». Fotografia: Pedro Madueño.

 

«—Sempre seràs així! —li retreia la dona—. Vols discutir i només fas el ridícul…»

 

Ivan A. Gontxarov (1812-1891), Oblómov (1859). Traducció de Josep M. Güell. Barcelona: Proa, 1985, p. 124 (primera part, cap. 9).

 

 

 

 

Com bategava ara el seu cor

By Brittany Markert.

 

«Anava igualment als espectacles francesos, però el contingut de les obres tenia ara una certa relació amb la seva vida; llegia un llibre, però en el llibre hi havia sempre unes línies amb guspires de la seva ment, apareixia fugisserament en algun lloc el foc dels seus sentiments, hi havia paraules que ella havia dit ahir, com si l’autor hagués escoltat d’amagat com bategava ara el seu cor.»

 

Ivan A. Gontxarov (1812-1891), Oblómov (1859). Traducció de Josep M. Güell. Barcelona: Proa, 1985, p. 225 (segona part, cap. 8).

 

 

 

Xavalla

The painting Nafea Faa Ipoipo (When Will You Marry?) by the French artist Paul Gauguin has been sold for $300m (£197m), making it the most expensive work of art ever sold. It was painted in 1892 and had been owned by a Swiss collector. Unconfirmed reports suggest it was sold to a museum in Qatar.

 

«Escoltes persones que a primera vista semblen molt intel·ligents, que tenen molta dignitat a la cara, i només sents: “A aquest li han donat això,  aquell altre cobra un arrendament.” “Permeteu-me, i per què?”, crida algú. “Aquest va perdre ahir al club; aquell altre en va guanyar tres-cents mil!” Ensopiment, ensopiment, ensopiment! On hi ha aquí un home? On és la integritat? Com ha pogut desaparèixer, com ha pogut bescanviar-se en xavalla de tota mena?»

 

Ivan A. Gontxarov (1812-1891), Oblómov (1859). Traducció de Josep M. Güell. Barcelona: Proa, 1985, p. 155 (segona part, cap. 4).

 

 

Què és això?

A polar bear gorges on a carcass 80º North of Svalbard in the Arctic. Photograph: Joshua Holko.

 

«“Què és això? —pensava amb horror—. És possible i necessari desitjar alguna cosa més? On anar? Enlloc! No hi ha més camí… De veritat no hi és?, de veritat ja has recorregut tot el cercle de la vida? De veritat això és… tot”, deia la seva ànima, i encara callava alguna cosa… I Olga mirava inquieta al seu entorn, que no fos que algú pogués conèixer aquell murmuri de l’ànima… Preguntava amb els ulls al cel, al mar, al bosc… Enlloc no hi havia una resposta, hi havia llunyania, profunditat i tenebres.»

 

Ivan A. Gontxarov (1812-1891), Oblómov (1859). Traducció de Josep M. Güell. Barcelona: Proa, 1985, p. 430 (quarta part, cap. 8).

 

 

 

—Que per què has viscut!

The Office for National Statistics asks UK residents to rate their feelings of life satisfaction, purpose, happiness and anxiety. This graphic links each of those four questions to a diferent facial attribute. Illustration: London: The Information Capital.

 

«—Que per què has viscut! —repetí ella—. Que potser hi ha alguna existència innecessària?»

 

Ivan A. Gontxarov (1812-1891), Oblómov (1859). Traducció de Josep M. Güell. Barcelona: Proa, 1985, p. 222 (segona part, cap. 8).

 

 

Per què?

«Christine Keeler» (1963) by Lewis Morley (1925-2013).

 

 «—Quan no se sap per què es viu, es viu de qualsevol manera, un dia darrere l’altre; t’alegres que hagi passat un dia, que arribi la nit, i dormint ofegues l’ensopida pregunta de per què has viscut aquest dia i de per què viuràs l’endemà.»

 

Ivan A. Gontxarov (1812-1891), Oblómov (1859). Traducció de Josep M. Güell. Barcelona: Proa, 1985, p. 222 (segona part, cap. 8).

 

 

 

Jeure

Anònim, France, 1900.

 

«Jeure era, senzillament, el seu estat normal.»

 

Ivan A. Gontxarov (1812-1891), Oblómov (1859). Traducció de Josep M. Güell. Barcelona: Proa, 1985, p. 12 (primera part, cap. 1).

 

Aquella goteta d’amargor

 Anunci d’American Apparel.

 

«I fruïa de les alegries com d’una floreta collida pel camí, fins que se li marcia entre les mans, i no bevia mai la copa fins aquella goteta d’amargor que hi ha al final de tot plaer.»

 

Ivan A. Gontxarov (1812-1891), Oblómov (1859). Traducció de Josep M. GÜell. Barcelona: Proa, 1985, p. 156 (segona part, cap. 2).

Meditabund

Cartell de La grande belleza (Paolo Sorrentino, dir., 2013).

 

«“Viu com Déu mana i no com et vingui de gust. És una norma sàvia, però…”
»I restà meditabund.»

Ivan A. Gontxarov (1812-1891), Oblómov (1859). Traducció de Josep M. Güell. Barcelona: Proa, 1985, p. 233 (segona part, cap. 10).

Viure senzillament

Jan. 3, 2013. A giant Rubber Duck installation in Darling Harbour, Australia, artist Florentijn Hofman’s famous oversized toy which measures 15m high and 18m wide. Photo: Damian Shaw.

«“Viure senzillament és cosa assenyada i difícil!”, es deia sovint, i contemplava amb mirada ràpida les coses tortes i esbiaixades, on el fil de la vida començava a cargolar-se per a formar un nus embullat i incorrecte.»

Ivan A. Gontxarov (1812-1891), Oblómov (1859). Traducció de Josep M. Guell. Barcelona: Proa, 1985, p. 156 (segona part, cap. 2).