How odd!

Un esplèndid Júlio Manrique a L’Orfe del clan dels Zhao, de Ji Junxiang (s. XIII), sota la direcció d’Oriol Broggi.

 

«Que estrany és que plorem tan sovint els uns per les desgràcies dels altres, quan no vessem ni una llàgrima per les nostres!»

« How odd it is that we so often weep for each other’s distresses, when we shed not a tear for our own!»

Anne Brontë (1820-1849), La llogatera de Wildfell Hall [The Tenant of Wildfell Hall, 1848]. Traducció de Joan Antoni Cerrato. Pollença: El Gall Editor, 2013, cap. XXXII, p. 376.

 

La punta, la paraula!

Pere Arquillué interpreta Cyrano de Bergerac, dirigit per Oriol Broggi, a la Biblioteca de Catalunya. Fotografia: BitoCels.

                                           La punta, la paraula!

I voldria morir, plorat per una estrella,

amb la paraula justa i per una causa bella!

Ferit per una espasa, i no per cap més arma,

que empunyi un enemic ben digne de tocar-me,

i sobre un llit de gespa, al pit clavat el glavi,

caure amb la punta al cor al mateix temps que al   
                                                                                    [llavi!

Edmond Rostand (1868-1918), Cyrano de Bergerac (1897). Trad. Xavier Bru de Sala, 1985.