Anotació

Après tout, c’est un monde passable

Joaquim Gomis (1902-1991), Montgat (c. 1940).

«Escarxofats a la sorra a la platja de Canes, vam veure sortir el sol sobre el mar de color de vi mentre ens menjàvem els tomàquets, les cebes d’hivern i les figues. Encabat ens vam descalçar, ens vam arremangar els baixos dels pantalons i ens vam ficar a l’aigua fins als genolls. En Boogie em va esquitxar, jo m’hi vaig tornar, i al cap de no res tots tres estàvem embrancats en una guerra d’aigua, en una època en què no havies de patir per cap cagarro ni cap condó portat per la marea. Després vam anar a un cafè de la Croisette a prendre oeufs sur le plat, brioixos i café au lait. En Boogie va mossegar la punta d’un Romeo y Julieta, el va encendre i vam dir “Après tout, c’est un monde passable”, citant no sé qui [Voltaire].»

Mordecai Richler (1931-2001), El cas d’en Barney Panofsky [Barney’s Version, 1997). Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: Quaderns Crema, 2013, p. 56.

Anuncis

Olors

Joaquim Gomis (1902-1991), Rivière, 1949. Barcelona, Fundació Miró, fins al 3 de juny de 2012.
«Decididament no adorem res de més diví que la nostra olor.»
Louis-Ferdinand Céline [Luis-Ferdinand Destouches] (1894-1961), Viatge al fons de la nit [Voyage au bout de la nuit, 1932], traducció d’Estanislau Vidal-Folch, Barcelona, Proa, 2011, p. 340. (labutxaca)

L’època

Joaquim Gomis (1902-1991), Joan Miró a la platja de Mont-roig, 1946. Barcelona, Fundació Miró. 
La Fundació Miró gestionarà l’Arxiu Gomis, format per més de 70.000 imatges.

«Mentre la vida se’ns enduu —li respongué ella—, ens pensem que actuem per nosaltres mateixos, que elegim les nostres  activitats i satisfaccions. Certament, si ens ho mirem bé, tan sols són els projectes i les inclinacions de l’època, el que també estem obligats a fer.»

Johann Wolfgang Goethe (1749-1832). Les afinitats electives (Die Wahlverwandtschaften, 1809). Traducció Carme Gala. Barcelona: Proa, 1997, p. 169. (A Tot Vent; 291)