La Vanguardia (Barcelona), 16 oct. 1926
Quin dia serà, però, que el públic es donarà de baixa de La Vanguardia, per raons d’higiene, de bon gust, d’intel·ligència i de sensibilitat?»
Quin dia serà, però, que el públic es donarà de baixa de La Vanguardia, per raons d’higiene, de bon gust, d’intel·ligència i de sensibilitat?»
«No sabem res de res i encara som pedants.»
«El barceloní no hi pot fer més: quan cauen quatre gotes fa mala cara.»
«Fins aquí arribaren les aigües.»
«Em repugnen els declamadors, sobretot aquells que exalten fins a l’aparent adoració la plataforma de material humà, suau i conformat, i sobre la qual exerceixen el parasitisme més àvid.»
«Arriba un moment en què l’esclariment és indiscret.»
«Es podrà dir, per treure importància al fet, que es tracta d’una anècdota que demostra una vegada més la morbosa avarícia que el pam quadrat ha suscitat sempre a Barcelona.»
Acaba de passar. Res no m’ha dit.
Mes el refrec de sa mirada em crida
que fora del record tot és finit.
¿No valdrà més l’oblit
que l’enfarfec d’una amistat marcida?