Deixa’t besar, i tu besa després

Fotografia: Jean Paul Goude.

Mester d’amor

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d’amar no comporta mesura.

Deixa’t besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada;

deixa’t besar —sacrifici fervent—

com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l’oreig en ta galta?

Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada —la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa’t besar

                      i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), La gesta dels estels (1922).

Oracles

Jean Paul Goude (*1940), Wild Things, Naomi Campbell, Harpers Bazaar (September 2009).

«La follia de confondre una metàfora amb una prova, un devessall de parola amb una deu de veritats capitals i un mateix amb un oracle és innata en nosaltres, va dir una vegada Valéry.»

Ray Bradbury (*1920), Fahrenheit 451 (1953). Traducció de Jaume Subirana. Barcelona: Proa, 2010, p. 125. (Labutxaca)