Paul Gauguin (1848-1903), Dues tahitianes, 1899. Nova York, The Metropolitan Museum of Art.
Calma
Traducció de l’oda XVI del II llibre d’Horaci
Calma suplica el navegant qui es troba
per la mar ampla, si ja negre núvol
tapa la lluna i cap estel propici
guia li dóna.
Pau vol la Tràcia furiosa en lluites,
pau vol la Mèdia que els buiracs adorna;
pau, amic Grosfe, que ni amb or ni perles
poden comprar-ne.
Ah! Ni riqueses ni lictors de cònsol
tristes angoixes de cap cor allunyen,
ànsies que sota enteixinat riquíssim
pàl·lides volen.
Prou té per viure qui en modesta taula
posa amb nou llustre lo saler dels avis:
mai li dissipen una son lleugera
sòrdides ànsies.
Què tants d’esforços per tan curta vida?
Per què dins terres que altres sol fecunda
viure voldríem? Qui, deixant la pàtria,
fuig de si propi?
Munta l’angoixa dins les naus ferrenyes,
corre i encalça els esquadrons qui troten;
ràpida corre més que el cerv, o l’aire
que alça tormentes.
L’ànim, alegre en lo present, no curi
lo que demà puga venir; les penes
mescli amb lo riure… Res al món se troba
bo de tot caire.
Mort primerenca desgracià un Aquil·les;
llarga vida per Titon fou càstig…
Així tal volta la Fortuna em dóna
lo que a tu et nega.
Tu tens dominis on mils pasturen
sícules vaques; per ton carro eguinen
poltres superbes, i et vesteix molt cara
púrpura doble.
A mi certera em concedí la Parca
terres ben curtes, de la Musa grega
l’hàlit amable… i desdenyar la indocta
turba maligna!
Pollença, 23 agost 1904-21 setembre 1905
Miquel Costa i Llobera (1854-1922), Horacianes, 1906.
Otium divos rogat in patenti
prensus Aegaeo, simul atra nubes
condidit lunam neque certa fulgent
sidera nautis,
otium bello furiosa Thrace,
otium Medi pharetra decori,
Grosphe, non gemmis neque purpura ve-
nale nec auro.
non enim gazae neque consularis
submovet lictor miseros tumultus
mentis et curas laqueata circum
tecta volantis
vivitur parvo bene cui paternum
splendet in mensa tenui salinum
nec levis somnos timor aut cupido
sordidus aufert.
quid brevi fortes iaculamur aevo
multa? quid terras alio calentis
sole mutamus? patriae quis exsul
se quoque fugit?
scandit aeratas vitiosa navis
Cura nec turmas equitum relinquit
ocior cervis et agente nimbos
ocior Euro.
laetus in praesens animus quod ultra est
oderit curare et amara lento
temperet risu: nihil est ab omni
parte beatum.
abstulit clarum cita mors Achillem,
longa Tithonum minuit senectus
et mihi forsan tibi quod negarit
porriget hora.
te greges centum Siculaeque circum
mugiunt vaccae, tibi tollit hinnitum
apta quadrigis equa, te bis Afro
murice tinctae
vestiunt lanae: mihi parva rura et
spiritum Graiae tenuem Camenae
Parca non mendax dedit et malignum
spernere volgus
El Sentit de la Paraula 