No vull saber ser vell

Herb Ritts, Kazu I, Los Angeles, 1995.

 

«No vull saber ser vell. Quan una mossa

em passa llisa amb un ullet que cou,

envejo el bocamoll de galta rossa

que de sis batallades no en té prou.

Quan veig un baladrer, tot vent de farsa,

que crida amb una boca que retruny,

envejo el gambirot que sens matar-se

li fa saltar les dents d’un cop de puny!»

 

Josep M. de Sagarra, El comte Arnau. Edició crítica a cura de Narcís Garolera amb la col·laboració de Jordi Llavina. València: Tres i Quatre, 1994, cant sisè, pp. 206-207. (Obra completa, 2)

 

 

Seràs…

Caspar David Friedrich (1774-1840), Caminant damunt un mar de boira, 1818. Hamburg, Kunsthalle.

Seràs roure, seràs penya,

seràs mar esvalotat,

seràs aire que s’inflama,

seràs astre rutilant,

seràs home sobre-home,

perquè en tens la voluntat.

Correràs per monts i planes,

per la terra, que és tan gran,

muntat en cavall de flames

que no se’t cansarà mai.

El teu pas farà basarda

com el pas del temporal.

Totes les veus de la terra

cridaran al teu voltant.

Te diran ànima en pena

com si fossis condemnat.

Joan Maragall (1860-1911), Visions & Cants, 1900, «El comte Arnau», VI.