Salvador Dalí (1904-1989).
«Poques novetats per ací. La més recent és la darrera sessió de circ de l’idiota de Dalí. Diumenge passat donà una conferència en el teatre María Guerrero de Madrid. Fou, és clar, un èxit de públic. La gent va assaltar el teatre, àdhuc per les finestres. Don Salvador Dalí —així l’anomenà el diari parlat de Radio Nacional de España— es va fer esperar més de mitja hora, i el públic s’ho prengué a broma. Varen cantar: «¿Dónde está Dalí, matarile, rile, rile?»; cridaren: «¿Que lo suelten!», «Pero, vamos, don Salvador…», «¡Que hablen los fotógrafos!». Després va sortir l’home i engegà una sèrie de desgavells hilarants. La conferència es titulava, crec, «Picasso y yo». La ressenya que duu la premsa arreplega alguna de les bestieses que digué. Primer féu un paral·lel entre Picasso i ell: «Picasso es español; yo también. Picasso es un genio; yo también. Picasso es comunista; yo tampoco». L’autoqualificació de geni no té importància; entra en la mise en scènedaliniana; el xiste del «yo tampoco», no és gens original (l’eslògan «Franco sí, comunismo no», tenia ja la seua versió irònica «Franco sí, comunismo tampoco»).»
El Sentit de la Paraula 