Anotació

Debades, vell Ovidi, si fa no fa m’exhortes

Photography by Edmund Leja (1966) Model Sharron Myers09

Photography by Edmund Leja (1966). Model Sharron Myers.

 

 

Plany de tardor

 

Debades, vell Ovidi, si fa no fa m’exhortes:
—Quan l’ocellaire és destre, bé sap aquelles hortes
on els ocells acuden al rec i la ufanor;
qui un ham a punt vigila, perenne pescador,
coneix aquell recolze de la llacuna grisa
on una sacsejada més aviat avisa
del poble humil que bota de cua, fent l’ull mort;
tu, doncs, en ta recerca de l’amorosa sort,
vés a l’indret on noies per a llur tomb s’acullen,
les quals, si cuetegen i volten i reüllen,
no ho fan amb cap errívol independent afany,
sinó per llur propòsit de caure en el parany—.

Si la ciutat encara no tempta mes amigues
—que van fugir-ne totes com si hi hagués ortigues—,
oh cor!, tu que les ames en gràcia i virtut,
ja som als darrers dies d’aquesta solitud.

Vindran, darrera els xàfecs, de les llunyanes terres,
amb roses d’altres viles i tiges d’altres serres,
en autos i tartanes, per l’aigua i els carrils,
amb d’altres esperances batent als cors gentils.
Jo, doncs, bell punt comenci l’entrada tardorenca
i minvi ja la tarda i es faci més rogenca,
me n’aniré tot dia a seure en un racó
prop d’una carretera o d’una estació.
I miraré que hi hagi un arbre al meu devora
per on el vent gemegui damunt el trist que plora;
la mà tindré aixecada sota la posta d’or
amb una fulla morta i d’un posat de cor.

 

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 253 (Auques i ventalls, 166) [< Auques i ventalls (1914), 21]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis