Anotació

Com l’onada

Crumpled Paper Doll (by alberich mathews)

Crumpled Paper Doll by Alberich Mathews.

 

 

El pi i l’onada

 

M’és un suport la muntanyana soca;
veig al davant l’onada resplendent.
Oh pi fidel a la daurada roca!
Jo, com l’onada, só fidel al vent.

 

 

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 380 (Ofrena, 285) [< La paraula en el vent (1914), 62]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis
Anotació

Oblit

MV5BZDc2NjYxNmYtN2I2My00MWIyLWFlOTAtYTg4MTlmZGEyYmRiXkEyXkFqcGdeQXVyMjMzNDY2OTA@._V1_

Emmanuelle: L’antivierge (1975).

 

 

L’oblit

 

Mon oblit és com el riu
allà al peu de la carena,
que no torna al lloc nadiu
i la plana l’asserena.

Mon oblit és com el ras
part damunt de la quintana,
que esvaeix el so del pas
i on la veu es fa llunyana.

Mon oblit és com el vent
que perdé l’empenta brava
i es perfuma lentament
de les flors que menyspreava.

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 752 (Cor quiet, 582) [< La paraula en el vent (1914), 57]

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Boll i Rostoll

Masculin_Feminin

Masculin féminin: 15 faits précis (Jean-Luc Godard, dir., 1966). Poster by Hans Hillmann.

 

 

Acabaments

 

Batuda aquella grana sobirana
del nostre goig ─¿qui no n’ha vist el doll?─,
la vostra fe se n’és anada, vana
entre l’oreig com un grapat de boll.

Ja mercè ni mirada no us demana
la meva fe de posseït o foll;
abandonada al mig de la quintana
té la duresa viva del rostoll.

El boll, quan fuig, encara apar que dansa,
indiferent al dia i al camí.
Ara, el rostoll amb petges d’un destí,

resta fidel al dol i l’esperança,
i fa al vent o a l’aiguat que s’abalança:
─M’ha de colgar l’arada, per morir.

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 457 (Ofrena, 344) [< La paraula en el vent (1914), 39]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

L’alfabet en argentada espurna

Kardashian

Na Kardashian, via Instagram.

 

 

Somni

 

He somiat que entre la mar nocturna
una sirena de bell si d’argent
em deia: —Fill d’aqueixa vil cofurna,
la dura terra sense argent llisquent,

fita avui la mirada taciturna
en les lluors de l’onejar brunzent:
són l’alfabet en argentada espurna
del bell amor, immarcescible al vent—.

I m’abocava a aprendre aquell misteri
d’un gran defalliment i un gran imperi.
El vent, però, de tot senyal escrit

deixà, en passant, escorrialles soles,
i cantava: —En tan lleus abeceroles,
la lletra mor abans no té sentit.

 

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 434 (Ofrena, 326) [< La paraula en el vent (1914), 27.I]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Relapse

ej1odDKnT1u5sskno1_1280

 

 

 

Relapse

 

Quan deia altra vegada: —No ho assagis,
Amor, de dur-me a ta voluble sort,
de nodrir-me de somnis i presagis
i, amb dubtes i desigs, de fer-me tort;

els llibres diuen que, bell punt te’n vagis,
ja alliçonat, esdevindré més fort
i al meu estany recontaré els naufragis
i les batalles a la pau de l’hort—,

encara pujo la sendera sacra,
las com vell que panteixa d’una xacra,
amunt, amunt d’un rocallós pendent,

per un voler d’aquella criatura
que amor no sap i que d’amor no cura,
però que en fa tota ella manament.

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 406 (Ofrena, 308) [< La paraula en el vent (1914), 4]