Coses que miro i toco i recordo i estimo

 

 

Tant arribar i anar-se’n, tant desfullar els penells
de les hores invictes i les hores inermes
en què sentim el bleix de les coses que ens volten
amb llur pes de constància i símbol d’existència,
sense l’escissió dels batecs de la vida.

Coses que miro i toco i recordo i estimo:
la cadira, les bigues, el gran mirall, l’armari,
el meu bastó d’Alpens, la terrissa prenyada,
les meves espardenyes, el pa, el vi, la cullera,
la nit agonitzant, Shakespeare sobre la taula…

Ara obro la finestra, i dic en la meva ànima:
aurora, aurora meva, ets el dolç nom del món!

 

 

Agustí Bartra (1908-1982), Suite de la finestra. Les coses, IV.