Fort, senzill i de poques paraules

 A Lipizzaner horse executes a capriole during a show by the Spanish riding school from Vienna at the Ziggo dome in Amsterdam. The school represents the ‘haute école’ of classical Renaissance equitation and will celebrate its 450th anniversary next year. Photograph: Jeroen Jumelet/EPA

 

«Fort, senzill i de poques paraules: així és l’home que s’acosta a la virtut.»

 

[Sentència de les Analectes de Confuci.]

 

Matsuo Bashô (1645-1694), L’estret camí de l’interior. Traducció de Jordi Mas López. Barcelona: Ed. 1884, 2012, p. 42. (La Clàssica, 3)

 

 

 

Dibuixant

Perejaume, Instal·lació per commemorar els 90 anys del PEN Català al carrer del Carme de Barcelona fins al 31 d’agost de 2013.

Heus aquí els somnis

de tants guerrers ardits:

herba d’estiu.

Matsuo Bashô (1645-1694), L’estret camí de l’interior. Traducció de Jordi Mas López. Barcelona: Ed. 1884, 2012, p. 69. (La Clàssica, 3)

Consol

Falcó pelegrí.

I si ens donàvem,

cirerer de muntanya,

consol recíproc?

Car tan sols les flors teves

em podrien comprendre…

[Abat Gyôson (1055-1135).]

Matsuo Bashô (1645-1694), L’estret camí de l’interior. Traducció de Jordi Mas López. Barcelona: Ed. 1884, 2012, p. 114, nota 66. (La Clàssica, 3)

Cançó de la Tristesa Eterna

Marc Vicens, l’Estartit, 26-01-2013.
(Menjar Blanc v. 2)

Que al cel siguem ocells i compartim les ales;

que a la terra siguem arbres entrellaçant les branques.

[Bo Juyi, Cançó de la Tristesa Eterna.]

Matsuo Bashô (1645-1694), L’estret camí de l’interior. Traducció de Jordi Mas López. Barcelona: Ed. 1884, 2012, p. 111, nota 42. (La Clàssica, 3)

Sempre, sempre

Salvador Dalí (1904-1989), Galatea de les esferes (1952). Figueres, Teatre Museu Dalí.

Sempre, sempre endavant

que per caure, ja hi ha

els camps de trèvol.

Sora.

Matsuo Bashô (1645-1694), L’estret camí de l’interior. Traducció de Jordi Mas López. Barcelona: Ed. 1884, 2012, pp. 93-94. (La Clàssica, 3)

Regna el silenci

Kitagawa Utamaro; Iseya Magobei, Dansa d’any nou, c. 1801. Madrid, Museo del Prado.

Regna el silenci:

el cant de les cigales

cala les roques.

Matsuo Bashô (1645-1694), L’estret camí de l’interior. Traducció de Jordi Mas López. Barcelona: Ed. 1884, 2012, p. 74. (La Clàssica, 3)

Sols una estona

Pequín, Xina. Fotografia: Jason Lee.

«“Sols una estona”,

vaig pensar quan m’asseia

al peu del salze

de la deu cristal·lina

que brolla a la vereda.»

Saigyô (1118-1190).

Matsuo Bashô (1645-1694), L’estret camí de l’interior. Traducció de Jordi Mas López. Barcelona: Ed. 1884, 2012, nota 20. (La Clàssica, 3)

El viatge

Andreu Alfaro (1929-2012), Figura aixecant-se (1984).

«Els dies i els mesos són passatgers de les eres; els anys que vénen i se’n van són viatgers; els qui passen la vida surant en un vaixell o envelleixen sostenint la brida d’un cavall converteixen els seus dies en un viatge i el viatge, en la seva llar. Són incomptables els personatges de l’antiguitat que han mort al camí.»

Matsuo Bashô (1645-1694), L’estret camí de l’interior. Traducció de Jordi Mas López. Barcelona: Ed. 1884, 2012, p. 37. (La Clàssica, 3)