Anotació

I coraggiosi

Imatge

 Cartell de la pel·lícula The Grand Budapest Hotel (Wes Anderson, dir., 2014).

 

«Porque muchas veces se muestra más el buen corazón en las cosas pequeñas que en las grandes.»

 

«Perché molte volte piú nelle cose piccole che nelle grandi si conoscono i coraggiosi»

Baldassare Castiglione (1478-1529), El Cortesano [Il libro del Cortegiano, 1508-1528]. Traducción de Juan Boscán [Joan Boscà, 1530]. Madrid: Alianza, 2008, pp. 83-84 (llibre I, cap. IV [XVII]).

 

 

Anotació

Habent sua fata libelli

Imatge

 The book Lee Server’s Baby I Don’t Care, a biography of Robert Mitchum, and its annotations, belongs to Tony Shafrazi.

 «Habent sua fata libelli» és una locució llatina que significa «cada llibre té el seu destí». És una versió del vers 1.286 del De litteris, de syllabis, de metris [«La fonètica, les síl·labes, la mètrica»] del poeta llatí del segle II Terencià Maure. El text diu exactament: «pro captu lectoris habent sua fata libelli» [«segons la capacitat del lector els llibres tenen el seu destí»]. Per extensió, Umberto Eco a El nom de la rosa dóna a la frase el sentit de «els llibres comparteixen el seu destí amb els lectors».

 El clergue i erudit anglès Robert Burton (1577-1640) usa l’expressió en la seva The Anatomy of Melancholy (1621):

 «Our writings are as so many dishes, our readers guests, our books like beauty, that which one admires another rejects; so are we approved as men’s fancies are inclined. Pro captu lectoris habent sua fata libelli

 

 

Anotació

Beauty

Imatge

Raquel Welch (Hair), by Terry O’Neill.

 

«Era d’una bellesa extraordinària, de la mena que ella més admirava, morena, d’ulls grans, amb aquella qualitat que, com que ella no la tenia, sempre envejava: una mena d’abandonament, com si pogués dir qualsevol cosa, fer qualsevol cosa; una qualitat molt més comuna en les estrangeres que no pas en les angleses.»

 

«It was an extraordinary beauty of the kind she most admired, dark, large-eyed, with that quality which, since she hadn’t got it herself, she always envied a sort of abandonment, as if she could say anything, do anything; a quality much commoner in foreigners than in Englishwomen.»

 

Virginia Woolf (1882-1941), La senyora Dalloway [Mrs Dalloway, 1925]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, pp. 39-40.

 

Anotació

Balenes!

Imatge

 Russian President Vladimir Putin is greeted by Chinese President Xi Jinping.

 

«He visto siempre por todo lo que he peregrinado que estos ricachos poderosos, muchos dellos son ballenas, que, abriendo la boca de la codicia, lo quieren tragar todo para que sus casas estén proveídas y su renta multiplicada sin poner los ojos en el pupilo huérfano ni el oído a la voz de la triste doncella ni los hombros al reparo del flaco ni las manos de caridad en el enfermo y necesitado; antes con voz de buen gobierno, gobierna cada uno como mejor vaya el agua a su molino. Publican buenos deseos y ejercítanse en malas obras; hácense ovejitas de Dios y esquílmalas el diablo.»

 

Mateo Alemán (1547-1615), Guzmán de Alfarache (1599). Vol. I. Edición de José María Micó. Madrid, Cátedra, 2009, pp. 171-172 (primera parte, libro primero, capítulo III).

 

 

Anotació

Decisions

Imatge

J’accuse…! és un article redactat per Émile Zola durant l’afer Dreyfus i publicat al diari L’Aurore del 13 de gener de 1898 en forma d’una carta oberta al President de la República Félix Faure, en què proclama la innocència d’Alfred Dreyfus.

 

«La decisió d’evitar un mal no s’acostuma a prendre fins que el mal està tan avançat que evitar-lo deixa de ser possible.»

But a resolution to avoid an evil is seldom framed till the evil is so far advanced as to make avoidance impossible.

 

Thomas Hardy (1840-1928), Lluny del brogit del món [Far from de Madding Crowd, 1874]. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: Viena, 2013, p. 139 (cap. XVIII).

 

Anotació

Com seríem capaços de suportar-les?

Imatge

Gianni Ranati, Il palloncino rosso (1950).

 

«[…] els nens i el poble acostumen a convertir la grandesa, l’elevació, en un joc, en una bufonada. Altrament, com serien capaços de suportar-les, de resistir-les?»

Johann Wolfgang Goethe (1749-1832), De la meva vida. Poesia i Veritat [Aus meinem Leben. Dichtung und Wahrheit , 1811-1833]. Vol. I. Traducció de Núria Mirabet i Cucala. Barcelona: Montflorit, 2008, p. 76 (Llibre segon).