Anotació

L’escuma

Imatge

 La cantant Rihanna va rebre amb un vestit transparent dissenyat per Adam Selman i format per 216.000 lluentons d’Swarovski el Fashion Icon Award del Council of Fashion Designers of America (CFDA) el passat 2 de juny de 2014 a Nova York.

 

«Així va dir [Cronos], i el cor de la immensa Gea s’omplí de goig. El va portar d’amagat a l’aguait i li posà a les mans [175] la falç de dents esmolades i li va explicar tot el seu engany. I va arribar el gran Úranos portant la nit amb ell i, àvid d’amor, es va estendre sobre Gea i va expandir-se per tot arreu. El fill, des del seu parany, va estendre la mà esquerra i amb la dreta va empunyar l’enorme i llarga falç de dents esmolades i d’un cop sec li va amputar els genitals. Els va tirar, a l’atzar, cap al seu darrere. I no van sortir endebades de les seves mans: totes les gotes de sang que van caure, la Terra les va acollir i, acomplert el temps, va infantar les poderoses Erínies i els grans Gegants, d’armadura refulgent, que porten a les mans llargues javelines. També va infantar les Nimfes anomenades Mèlies, sobre la terra immensa. Tan aviat com va tallar els genitals amb l’acer i els va llançar des de terra ferma a la mar agitada per les tempestes, aquesta se’ls va endur durant molt de temps. Per tot el voltant del membre immortal va aparèixer una escuma blanca i, dins l’escuma, va formar-se una donzella. De primer va fer cap a Citera la divina i d’allà es dirigí a Xipre tota voltada de mar. Allà va prendre terra la deessa bella i venerable i l’herba creixia per tot el voltant de la petja dels seus peus subtils. Déus i homes t’anomenen Afrodita, deessa nascuda de l’escuma, i Citerea de bella corona, perquè naixé de l’escuma i perquè s’adreçà a Citera. També l’anomenen Ciprògenes, perquè va néixer a Xipre, batuda per les ones, [200] i Filomedes, perquè va néixer dels genitals. Eros l’acompanyà i el bell Hímeros la seguia, tan aviat com va néixer, i va encaminar-se vers l’aplegament dels déus. Des del principi posseeix aquest privilegi i li ha correspost aquesta tasca entre homes i entre déus: la intimitat amb les donzelles, els somriures, els fingiments, el dolç plaer, l’amor i la tendresa.»

 

Hesíode (s. viii-vii a. C.), Teogonia. Els treballs i els dies. Traducció de Joan Castellanos i Vila. Barcelona: RBA La Magrana, 2012, pp.55-57. (Clàssics de Grècia i Roma, 11)

 

Anuncis