Mes: Abril de 2013

Oh, vida!

Marc Vicens, Maja, 2013. 
(Menjar Blanc v. 2)


«¡Oh, vida! Quizá se acerque el día final,
mas bebí de tu fuente hasta la saciedad.»

Mirza Muhammad Hadi Ruswa (1857-1931), Umrao Yan Ada, la cortesana de Lucknow (1899). Traducción del urdu de Rocío Moriones Alonso. Barcelona: Alba Editorial, 2013, p. 324.

Mi mirada

Candela Peña, Dominical/El Periódico (28.04.2013). Fotografia: Isabel Coixet.


«Si alguien advierte mi mirada de sorpresa,
que vea el rostro que frente a mí se encuentra.»
Mirza Muhammad Hadi Ruswa (1857-1931), Umrao Yan Ada, la cortesana de Lucknow (1899). Traducción del urdu de Rocío Moriones Alonso. Barcelona: Alba Editorial, 2013, p. 224.


Comprens?

Edward Hopper (1882-1967), Sun in an Empty Room (1963).


«Xicot —deia—, hi ha coses que ens semblen eternes, com un mestral que bufa vuit dies seguits sense afluixar. Fins que arriba un matí i fa sol. Comprens?»


André Schwarz-Bart (1928-2006), El darrer just(Le Dernier des justes, 1959). Traducció Joan Oliver. Barcelona, Curial, 2012, p. 354.


Collige, Virgo, Rosas!

Tamara de Lempicka (1898-1980), The Sleeping Girl (1923).
Collige, virgo, rosas, dum flos novus et nova pubes,
et memor esto aevum sic properare tuum.
«Cull les roses, noia, mentre la flor i la joventut és novella,
i recorda que el teu temps fuig com el d’elles.»
Ausoni (c. 310-c. 394), De rosis nascentibus.

Pares adoptius

Jacques Louis David (1748-1825), La intervenció de les Sabines (detall) (1799). Paris, Museu del Louvre.

«Cada un va ser important per a mi a la seva manera; tots ells van ser personatges amb qui polemitzar, mentors que encarnaven o abraçaven grans ideals i que em van ensenyar a transitar pel món i les seves obligacions; els pares adoptius que, cada un al seu moment, van haver de quedar també relegats juntament amb el seu llegat i van haver de desaparèixer per deixar pas a l’orfenesa absoluta que és l’edat adulta; quan estàs en aquest món tot sol.»

Philip Roth, Em vaig casar amb un comunista [I Married a Communist, 1998]. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2012, p. 267.


Discreció

Kees Van Dongen (1877-1968), The Wrestlers (1907-1908).


«—Ja saben vostès —ens deia el senyor Guarro [l’amo del prostíbul]— que aquí poden comptar amb la màxima discreció —així ho deia ell—. Ahir mateix va venir el senyor Tal —i aquí va posar el nom d’un honorable comerciant de la ciutat— i encara ningú no ho sap.»

Ferran Planes (1914-1985), El desgavell (1969). Barcelona: Club Editor, 2010, p. 257.


Dolor i Oblit

Kitagawa Utamaro (1753-1806), Preludi del desig (1799).


Destins

Els dos amants (la nit
és lleu) s’han adormit.
I aixeca, el déu Infant, un llum, i els veu formosos.
Té dos presents, l’Amor, dintre la mà confosos.
¿Per qui serà el Dolor? ¿Per qui serà l’Oblit?

Josep Carner (1884-1970), L’oreig entre les canyes (1920). Edició de Jaume Coll. Barcelona: Ed. 62, 2006, p. 95.


La fulla

Winslow Homer (1836-1910), A Wall, Nassau (1898).



Pietat de la natura


A l’arbre hi ha una fulla que mig se’n porta l’aura,
i l’últim raig del  dia, que ho veu, encar la daura.

Josep Carner (1884-1970), L’oreig entre les canyes (1920). Edició de Jaume Coll. Barcelona: Ed. 62, 2006, p. 83.



Per què no la deixo?

Simone de Beauvoir per Art Shay.


«¿Que et penses que no sé que vas passar un any, tornant de la guerra, en què no sabies per què continuaves amb mi i et preguntaves cada dia: “Per què no la deixo?” Però no em vas deixar; perquè, en general, la gent no ho fa. Tothom està insatisfet; però, en general, el que la gent fa és no abandonar aquells amb qui està.»

Philip Roth, Em vaig casar amb un comunista [I Married a Communist, 1998]. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2012, p. 113.