Antony Gormley, Precipitate, 2004.
El pessebre màgic
Muntanyes de suro,
figures de fang,
casetes de duro,
campanes ding-dang.
A dins una cova
hi ha gent que no es mou,
un nen sense roba,
l’estufa és un bou.
Un riu fet de plata,
hi ha ànecs nedant,
darrere una mata
hi ha un home cagant.
La neu és farina,
el cel cel·lofan,
la mare una nina
i el Déu un infant.
Montserrat Jané (música) i Ricard Bonmatí (lletra).
El Sentit de la Paraula 