Relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin
Fresques
Indispensable vs. Innecessari
La Carta
La Dama de Piques
«Efectivament, Lisaveta Ivànovna era una criatura dissortada. Amarg és el pa d’altri, diu Dante, i feixugues les escales d’una casa estranya, i qui pot conèixer millor l’amargor de la dependència que la pobra pupil·la d’una vella dama noble! Per descomptat, la comtessa *** no era pas una mala ànima; però era capriciosa, com a dona consentida per la societat, avara i imbuïda de fred egoisme, com tota la gent gran que ha exhaurit l’estima al seu temps i és aliena al present. Participava en totes les vanitats del gran món, assistia als balls, on seia en un racó, amb la cara pintada i vestida a la moda antiga, com un monstruós ornament imprescindible del saló; els convidats, en arribar, se li acostaven amb profundes reverències, com qui acompleix un ritual, i després ja ningú no s’ocupava d’ella. Rebia a casa seva la ciutat sencera, observava una rigorosa etiqueta i no reconeixia ningú. Els seus nombrosos servents, que s’engreixaven i encanudien a la seva avantcambra i a les estances de les donzelles, feien el que volien i plomaven, a qui podia més, la vella moribunda.»