Amb els cants…

Paz de la Huerta fotografiada per Terry Richardson.

Torno a agafar els meus dards: afalacs i lleus elegies,

que amb dolces veus amansits s’obren altívols portals.

Amb els cants a la lluna ensagnada les banyes li minven

i els cavalls nivis del sol corren enrere el camí;

amb els cants rebenten les serps per la gola esqueixada

i remunten de nou cap a les fonts els torrents;

amb els cants han cedit les portes, i en barres de roure

ben inserits, el cant els forrellats ha vençut.

Ovidi (43aC-17), Amors, traducció de Jordi Parramon, Barcelona, Quaderns Crema, 2000, II, i, v. 21-28.

Blanditias elegosque levis, mea tela, resumpsi;

Mollierunt duras lenia verba fores.

Carmina sanguineae deducunt cornua lunae,

Et revocant niveos solis euntis equos;

Carmine dissiliunt abruptis faucibus angues,

Inque suos fontes versa recurrit aqua.

Carminibus cessere fores, insertaque posti,

Quamvis robur erat, carmine victa sera est.