Viuré, si em vaga

Richard Avedon (1923-2004), Marlon Brandon, 1951.


Si em vaga…
Viuré, si em vaga encar de viure,
supervivent d’un cant remot.

Viuré amb la cella corrugada
contra les ires, contra el llot.

Viuré dreçant-me com un jutge,
només mirant, sense dir mot,


com la paret en el seu sòtol,
com una pedra en el seu clot.
Josep Carner, Poesia, text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona, Quaderns Crema, 1992, p. 1.212. [Absència].


Anuncis

What a gift of the gab!

Francisco de Goya (1746-1828), Qué pico de oro!
(sèrie Los caprichos, 1799).


«Quizá nos hubiera ido mejor con los portugueses y sin los catalanes.»  
Gregorio Peces-Barba (27 oct. 2011).


«Si a ells els hauria anat millor, imaginin-se a nosaltres!»

Pilar Rahola,  Quin tip de riure!, La Vanguardia (29 oct. 2011). 


Vista aèria de Barcelona bombardejada per les forces aeries italianes, 17 de març de 1938.

«A Barcelona hay que bombardearla al menos una vez cada cincuenta años»

General Baldomero Espartero (1793-1879).

«No se cuántas veces hubo que bombardear Barcelona.[…] Creo que esta vez se resolverá sin hacerlo.»  

Gregorio Peces-Barba (27 oct. 2011).



«Peces-Barba és un enorme fill de puta.»
Joan Tardà (28 oct. 2011).


Mar

Herbert Ponting (1870-1935), The former whaling ship, the Terra Nova (1911-1912).



Mar doble
Com una carpa de circ, el Montseny,
blau sobre el cel rogenc i la boirada,
solca el Tordera i amb la vela empeny
els ormeigs del Montnegre i l’arborada:
cordes d’arítjol, pals de castanyer,
bossells de vesc i estais de romeguera;
proa i masqueta al cim del Montllorer,
popa al Grimola que clou la galera.
Montseny, Montnegre: el mateix cim, vaixell
ocult en bosc ara de núvols, ara
d’arbres. Pel mar lunar de quin farell?,
velam de llicorella i botavara
d’alzina. A l’arbre ombriu de quin terreny?,
mar del Montnegre, oceà del Montseny.
Perejaume, Oli damunt paper (1992).


Qui és savi?

22 de març de 2011, Kesennuma, prefectura de Miyagi. Dues setmanes després del terratrèmol i del tsunami, un home treu a passejar el gos en un districte residencial devastat. Fotografia: Isse Kato.

«¿Qui és savi? El qui aprèn de tothom, ja que es diu: De tots els meus mestres he obtingut enteniment. (Salms 119,99)
»¿Qui és fort? El qui domina la seva passió, ja que es diu: El qui és lent en la ira és millor que el fort, i el qui domina el seu esperit val més que el qui conquereix una ciutat.(Proverbis 16,32)
»¿Qui és ric? El qui és feliç amb la seva part, ja que es diu: El treball de les teves mans menjaràs, seràs feliç i el bé serà per a tu. (Salms 128,2)
»¿Qui és honorat? El qui honora la gent, ja que es diu: Els qui m’honoren, els honoraré, el qui em menyspreen, seran insignificants. (1Samuel 2,30)»
La saviesa dels Pares d’Israel. El tractat Abot de la Misnà. Traducció del text hebreu i arameu de Joan Ferrer. Barcelona: Fragmenta, 2010, cap. IV, 1.



Una brisa glaçada, sana i picant

Stirlingshire, Scotland, Winter Field, 2011. 
Fotografia: Robert Fulton.



«Una brisa glaçada, sana i picant s’internà a la seva cambra, assotant-li la pell amb un fred agut que li va fer plorar els ulls; i, enmig d’un cel emporprat, un gran sol rutilant i inflat com la cara d’un borratxo apareixia darrere els arbres. La terra, coberta de glaç blanc, dura i seca, ressonava sota els passos de la gent de la masoveria. En aquella sola nit, totes les branques dels pollancres que encara tenien fulla van quedar despullades; i darrere la landa apareixia la gran línia verdosa de l’oceà, recorregut de regueres blanques.»
Guy de Maupassant (1850-1893), Una vida (1883). Traducció de Lluís Maria Todó. Barcelona, Labutxaca, 2011, p. 84.

Plou

Hiroshige (1797-1858), Sudden Shower over Shin-Ohashi Bridge at Atakefrom «One Hundred Views of Edo» (1856).



És quan dormo que hi veig clar
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l’era.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
—O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.
J. V. Foix(1893-1987), On he deixat les claus?(1953).