Corifea
«Que lletja és la lletgesa prop de la bellesa.»
Fòrcida
«Com ximple la ximplesa prop de la prudència.»
«[…] però l’home més tossut doblega a l’acte
la voluntat davant la bellesa que tot ho venç.»
«Un pensa en allò que ha perdut,
els llocs acostumats són sempre un paradís.»
«Man denkt an das, was man verließ;
Was man gewohnt war, bleibt ein Paradies.»
«One thinks of all one’s left: besides,
What one’s used to is paradise.»
«A distància de les coses més estimades, sembla que, com més forta és la nostra inclinació, més arribem a dominar-nos, fent que s’interioritzi tota la força de la passió que tendia a sortir. Però que d’hora, que de pressa sortim d’aquest error, quan aquell a qui crèiem poder renunciar torna a aparèixer davant els nostres ulls com a persona irrenunciable.»
«—Fins i tot a Déu li trobo defectes.»
»Auch in Gott entdeck ich Fehler.«
«Per molt absurdament que es moga el most,
a la fi sempre hi haurà vi.»
«[…] els nens i el poble acostumen a convertir la grandesa, l’elevació, en un joc, en una bufonada. Altrament, com serien capaços de suportar-les, de resistir-les?»
«He meditat què puc gosar de fer tot d’una.»
El Sentit de la Paraula 