Si me l’estimo —tu diràs

Hara Humiko.



Pintura caminada
Si me l’estimo —tu diràs—, tan bell,
aquest paisatge verd i ple d’onades!
Com m’agrada d’anar més enllà amb ell
sobre la tela, amb quatre pinzellades,
de nit! I obrir camins amb el pinzell,
com si em cridés a perdre’m i a vegades,
entre pintura i obaga, al cantell,
seure en un marc sota alzines daurades.
Paisatge i jo fugim per la pintura,
ens endinsem pels boscos novament:
Montalt, Montnegre, el mar, res no ens atura.
Torno cansat quan penso, bo i content,
que és el mateix el quadre i la natura.
Tot passejant els quadres van creixent. 
Perejaume, Oli damunt paper(1992)


Anuncis

Mar

Herbert Ponting (1870-1935), The former whaling ship, the Terra Nova (1911-1912).



Mar doble
Com una carpa de circ, el Montseny,
blau sobre el cel rogenc i la boirada,
solca el Tordera i amb la vela empeny
els ormeigs del Montnegre i l’arborada:
cordes d’arítjol, pals de castanyer,
bossells de vesc i estais de romeguera;
proa i masqueta al cim del Montllorer,
popa al Grimola que clou la galera.
Montseny, Montnegre: el mateix cim, vaixell
ocult en bosc ara de núvols, ara
d’arbres. Pel mar lunar de quin farell?,
velam de llicorella i botavara
d’alzina. A l’arbre ombriu de quin terreny?,
mar del Montnegre, oceà del Montseny.
Perejaume, Oli damunt paper (1992).