Si me l’estimo —tu diràs

Hara Humiko.

Pintura caminada

Si me l’estimo —tu diràs—, tan bell,
aquest paisatge verd i ple d’onades!
Com m’agrada d’anar més enllà amb ell
sobre la tela, amb quatre pinzellades,

de nit! I obrir camins amb el pinzell,
com si em cridés a perdre’m i a vegades,
entre pintura i obaga, al cantell,
seure en un marc sota alzines daurades.

Paisatge i jo fugim per la pintura,
ens endinsem pels boscos novament:
Montalt, Montnegre, el mar, res no ens atura.

Torno cansat quan penso, bo i content,
que és el mateix el quadre i la natura.
Tot passejant els quadres van creixent. 

Perejaume, Oli damunt paper(1992)

Mar

Herbert Ponting (1870-1935), The former whaling ship, the Terra Nova (1911-1912).

Mar doble

Com una carpa de circ, el Montseny,

blau sobre el cel rogenc i la boirada,

solca el Tordera i amb la vela empeny

els ormeigs del Montnegre i l’arborada:

cordes d’arítjol, pals de castanyer,

bossells de vesc i estais de romeguera;

proa i masqueta al cim del Montllorer,

popa al Grimola que clou la galera.

Montseny, Montnegre: el mateix cim, vaixell

ocult en bosc ara de núvols, ara

d’arbres. Pel mar lunar de quin farell?,

velam de llicorella i botavara

d’alzina. A l’arbre ombriu de quin terreny?,

mar del Montnegre, oceà del Montseny.

Perejaume, Oli damunt paper (1992).