Esnobs

Christopher Wahl, Prince Charles.


«No podia saber que n’era un [d’esnob], ja que tan sols coneixem les passions dels altres, i el que arribem a saber de les nostres només és gràcies a altres que hem pogut arribar a descobrir-ho.»

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 163. (Combray II)


Anuncis

Les grans inspiracions del geni

Una usuària de la Biblioteca de Tianjin (Xina). Fotografia: Yue Yuewei.

«La meva àvia —vaig saber després— havia escollit primer les poesies de Musset, un volum de Rousseau i Indiana, perquè si considerava les lectures fútils igual de malsanes que els caramels i els dolços, no creia que les grans inspiracions del geni exercissin sobre l’esperit, encara que fos el d’un nen, una influència més perillosa i menys vivificant que l’aire fresc i el vent del mar en el seu cos.»
«Ma grand’mère, ai-je su depuis, avait d’abord choisi les poésies de Musset, un volume de Rousseau et Indiana ; car si elle jugeait les lectures futiles aussi malsaines que les bonbons et les pâtisseries, elles ne pensait pas que les grands souffles du génie eussent sur l’esprit même d’un enfant une influence plus dangereuse et moins vivifiante que sur son corps le grand air et le vent du large.»

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 54. (Combray I)