Joan SALVAT PAPASSEIT

Anotació

Collita de pètals

Lori Winston. 1960_s US

Lori Winston, 1960’s US.

 

 

Mentre la roba s’eixamora i vola
i tot reposa dins la sesta al sol,
vine, manyaga, on s’escau la pomera—
menjarem pomes i ens direm l’amor.

L’amor que ens dèiem
l’amor que ens diríem.

Ai, que et quedava el senyal i tot.

 

 

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), El poema de la rosa als llavis (1923).

 

El Berenar a les Roques

Marina Ginestà i Coloma (1919-2014) fou una periodista i traductora catalana d’origen occità. Destacà com a model d’aquesta fotografia icònica de la Guerra Civil Espanyola, que li féu Hans Gutmann (Juan Guzmán) el 21 de juliol del 1936 a la terrassa de l’Hotel Colón de Barcelona quan ella tenia 17 anys, en el paper de miliciana antifeixista i revolucionària, militant del PSUC i les JSUC.
 
El berenar a les roques
                                                      A Pere Coromines
jo seria el patró
d’aquell vaixell que es veu a l’horitzó
aniria més lluny              que l’horitzó
donaria a les noies el meu cor
i el tornaria a prendre
                                         per donar-lo altre cop
—noies de tots els ports.
faria mirallets amb llurs ulls
i els meus ulls
les sabria albirar
de dalt del pal més alt
cantaria cançons com els marins de guerra:
duria uns pantalons acampanats de baix
ni sabria els meus fills quan
tornaria a terra

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), La gesta dels estels (1922).

Rosa dels vents, la vostra banderola!

Keith Haring (1958-1990).


L’HOME BRU ROS DEL PORT
rosa dels vents
                            la vostra banderola!
un passaport vers totes les nacions
                 mentre que tinguin mar:
un lai de comiat on hi és dit
              A REVEURE!
desig de no tornar
com no hagin establert telègraf sense fils
tornar
             havent begut tants colors de cervesa
que passegeu un deix d’enamorat de nou:
i un àncora flotant
                                  tatuatge del pit.

Joan Salvat-Papasseit(1894-1924), La gesta dels estels (1922).


I la ciutat es desemperesia

Ticià [Tiziano Vecellio o  Vecelli] (1490-1576), Venus recreant-se amb l’Amor i la Música, c. 1555. Madrid, Museo del Prado.


Si jo em llevava de bon dematí

Si jo em llevava de bon dematí
el sol encara a pleret s’hi arronsava;
tresca que tresca, si feia camí
a cada pas un fanal s’apagava.
La marmanyera em venia al costat
a l’altra banda, plena la faldada:
el marxapeu ja semblava un mercat.
I era tot fresc d’un alè de rosada.
Àdhuc la boira em desvetlla els sentits,
que era tan dolça perquè s’aclaria.
Al plat de nata afinava els dits
el xavalet, llepoleig delbon dia.
La peixatera duia el cove al cap
i el peix saltava, pres dins la falzia-
L’obrer passava i li deia qui sap:
Jo he entès només que nomia Maria.
Maria avança com la daina al vol:
al carretó de cafè amb llet s’atura;
reprèn la marxa, que el treball no dol
i els ulls li brillen, que sembla una fura.
Com sap estendre els diaris primers
aquest bon home, a mida que arriben:
diria l’u ço que diria el terç
i l’u voldríem, que els altres no priven.
Als molls les dèries retornen al joc
i a mi em plau força passar per la riba;
el sol ja mostra sa llengua de foc
quan l’esquellot fa descobrir l’estiba.
Igual els carros; desvetllen el cor.
I la ciutat es desemperesia.
Ara sentia una mica d’amor:
goig de llevar-me matí cada dia.
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), La gesta dels estels (1922).

Estenies la roba al terrat

Nadya Shaye per Michael David Adams.


Estenies la roba al terrat
Estenies la roba al terrat
i el teu braç tan rodó regalava;
als teus peus s’eixamplava el regal,
cada perla als rajols estirava.

I també del teu coll al teu pit
la frescor en l’afany t’judava:

si et tocava una mica de sol,
t’hi delies i t’eixamoraves. 
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), La gesta dels estels (1922).


Com el fruit del raïm

Joan Miró (1893-1983), Retrat d’una vaileta (1919). Barcelona, Fundació Joan Miró.


Perquè és alta i esvelta

Perquè és alta i esvelta
tota es sap estremir.
Si els cabells li penjaven
com el fruit del raïm
pels clotets de la sina
s’hi perdien gotims!

—Més avall si arribaven
floria l’omelic.

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), El poema de la  rosa als llavis (1923).



La sal de la terra

Publicat al web deldiari The Guardian (Londres): New York, USA: Members of the Castellers de Vilafranca build a human tower during a world record attempt. Photograph: Timothy A. Clary/AFP/Getty Images.


Divisa
L’estel d’un esguard
I el d’una senyera,
la guerra i l’amar:
la sal de la terra.
Al llavi una flor
i l’espasa ferma.
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), La gesta dels estels (1922).

Amo l’aroma

Joan Miró (1893-1983), Peinture (Étoile Bleue) (1927), venut a Sotheby’s (Londres) per 29,2 milions d’euros. (20.06.2012)


Amo l’aroma

Amo l’aroma d’aquest brot de menta
que duus lligada dintre el teu somrís
fes-me’n penyora           tu, minyona esquerpa
com vela nova que troba el garbí.

Les xicres blanques dels pals deltelègraf
si ets a la ruta guarden ton camí;
pel brot de menta cap d’elles pledeja—
pledejarien si em veien sofrir.

Perquè vindria de la boca teva
la posaria al mossec de les dents,
fes-me’n penyora, delteu brot de menta:
jo, per pagar-la,          ja em donaré teu.

Joan Salvat-Papasseit(1894-1924), El poema de la rosa als llavis (1923).



Deixa’t besar, i tu besa després

Fotografia: Jean Paul Goude.

Mester d’amor
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar —sacrifici fervent—
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada —la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar
                      i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), La gesta dels estels (1922).