Anotació

Tant sospirar, tant somiar!

ad_236938443

Emma Watson in Vanity Fair (March 2017). Photograph by Tim Walker.

 

 

Confidència

 

Tant sospirar, tant somiar!,
i el dia, inútil, se me’n va.

Sóc un amic massa garlaire
del pi, l’ocell i l’aire;

senyor tan sols,
en un atzar passat de pressa,
de borrissols i plomissols
que un raig de sol travessa.

 

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia, text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 985. [Absència, 1957].

 

 

Anotació

Vora la mar és nada

new-brighton-uk-storm-clouds-gather-above-perch-rock-lighthouse-photograph-by-phil-noble

Storm clouds gather above Perch Rock lighthouse, New Brighton, UK. Photograph by Phil Noble.

 

 

Vora la mar és nada l’estimada
i és olorosa de ruixim marí;
té els canvis de la mar en la mirada
i lliure es gronxa per un blau camí.

Compta les veles a la matinada,
veu a la tarda el cuejant botí,
d’un so de mar és a la nit bressada;
i el meu plany no li vaga de sentir.

Amor, ensenya’m una veu novella
de prou virtut: no pas la cantarella
de l’aigua al vent o damnejant esculls:

que la bon recer de l’oblidada quilla
em valgui el so difós de la conquilla
quan serem sols i aclucarem els ulls.

 

Josep Carner (1884-1970), La paraula en el vent (1914).

 

 

 

 

 

Anotació

Branca rompuda pel vent espectral

foto

Canet de Mar, diada de Nadal 2015, by JFerrerC.

 

CANÇÓ DE NADAL

 

Branca rompuda pel vent espectral

─un dia plena de fulles i rama!─,

dóna’ns la flama, la flama, la flama

no de cap negra foguera del mal,

sinó la flama del foc de Nadal.

 

Tu, vent geliu, el que fibla i somica,

no véns amb rúfol missatge del mal;

cara a la llar fas un poc de musica

en tot forat assajant una mica

els flabiols de la nit de Nadal.

 

Balba enyorança, nafrada recança,

vegeu: de nit els estels van mostrant-se;

ah, no us pertoca de caure al fondal,

sinó d’aprendre la dansa, la dansa

d’àngels i sants en la nit de Nadal.

 

Josep Carner (1884-1970), El cor quiet (1925).

 

 

 

Anotació

Dir molt en un mig dir, seria mon afany

Antonio Garduño. Nahui Olin

Antonio Garduño. Nahui Olin.

 

El noble do

 

Puix m’heu lliurat, senyora, per amistat fidel,

un llibre de poemes del vell país del Cel,

 

 me n’aniré, tot fent-ne girar les fulles grogues,

vora un estany, bessó del cel, cenyit de bogues:

 

 allà seran els versos, al caire d’un safir,

fulloles i brotons moguts per un sospir.

 

 Ara que ja mon cap és esquitxat de cendra,

encara vull saber i encara desaprendre.

 

 Dir molt en un mig dir, seria mon afany.

I perquè passi un signe de mi damunt l’estany,

 

 em bastarà un palet molt lleu, color de rosa

(on, tota amagadissa, l’eternitat es posa),

 

 perquè em dibuixi un ròdol —a penes nat, perdut—

en l’aigua del silenci i de la solitud.

 

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia. Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 822 [Cor quiet].

 

 

 

Anotació

The Joy of Life

Henri Matisse -The Joy of Life

Le bonheur de vivre (detall), 1905 by Henri Matisse. Barnes Foundation, Philadelphia, Pennsylvania.

 

Recança

 

Qui sentís, renovellat

    per la bruixa entesa,

aquell gust precipitat

    de la jovenesa,

pluja i vent arremorat,

i l’acàcia en tot esclat

i deixant per l’empedrat

    floridera estesa!

 

Ah, l’anar sota l’aiguat

    com fent-li escomesa,

d’un sonet mig començat

    en l’embriaguesa,

i amb paraigua foradat,

i la lluna pel forat,

i rient a mon costat

    una noia encesa!

 

Josep Carner (1884-1970), L’oreig entre les canyes (1920). Edició de Jaume Coll. Barcelona: Ed. 62, 2006, p. 108.