Anotació

Pel tros d’escala que no mena enlloc

Man Ray Brogna Perlmutter , 1924

Man Ray (1890-1976), Brogna Perlmutter, 1924.

 

Cor fidel

 

A una dolor que va al dellà del seny
fa només l’Impossible cara tendra.―
El pur palau esdevingué pedreny:
els murs són aire, el teginat és cendra.

I, lladre d’aquest lloc desposseït,
palpant, caient, a poc a poc alçant-se,
el descoratjament roda en la nit,
rapisser del record i la frisança.

Jo sé d’on ve l’inesgotable foc
que animarà la morta polseguera.―
Veig l’últim monument en l’enderroc.

Jo pujaré, sense replans d’espera,
cap al camí de l’alba fugissera
pel tros d’escala que no mena enlloc.

 

Josep Carner (1884-1970), Llunyania (1952).

 

 

 

Anotació

El procediment

A tanker carrying US shale gas passes under the Queensferry Crossing bridge being built over the river Forth, to dock at Grangemouth, The Forth, Scotland–Photograph by Russell Cheyne

A tanker carrying US shale gas passes under the Queensferry Crossing bridge being built over the river Forth, to dock at Grangemouth, The Forth, Scotland. Photography by Russell Cheyne.

 

 

«També m’ho ha dit Rovira i Virgili, amb el qual he sostingut una llarga conversa pel procediment que sol emprar-se quan, des del carrer, voleu parlar amb un que es passeja pel terrat.»

 

Armand Obiols – Josep Carner, Cartes 1947-1953. Edició de Jordi Marrugat. Sabadell: Fundació La Mirada, 2013, p. 178 (París, 9-xii-1948, d’A. Obiols a J. Carner).

 

 

 

 

Anotació

Tant sospirar, tant somiar!

ad_236938443

Emma Watson in Vanity Fair (March 2017). Photograph by Tim Walker.

 

 

Confidència

 

Tant sospirar, tant somiar!,
i el dia, inútil, se me’n va.

Sóc un amic massa garlaire
del pi, l’ocell i l’aire;

senyor tan sols,
en un atzar passat de pressa,
de borrissols i plomissols
que un raig de sol travessa.

 

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia, text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 985. [Absència, 1957].

 

 

Anotació

Vora la mar és nada

new-brighton-uk-storm-clouds-gather-above-perch-rock-lighthouse-photograph-by-phil-noble

Storm clouds gather above Perch Rock lighthouse, New Brighton, UK. Photograph by Phil Noble.

 

 

Vora la mar és nada l’estimada
i és olorosa de ruixim marí;
té els canvis de la mar en la mirada
i lliure es gronxa per un blau camí.

Compta les veles a la matinada,
veu a la tarda el cuejant botí,
d’un so de mar és a la nit bressada;
i el meu plany no li vaga de sentir.

Amor, ensenya’m una veu novella
de prou virtut: no pas la cantarella
de l’aigua al vent o damnejant esculls:

que la bon recer de l’oblidada quilla
em valgui el so difós de la conquilla
quan serem sols i aclucarem els ulls.

 

Josep Carner (1884-1970), La paraula en el vent (1914).

 

 

 

 

 

Anotació

Branca rompuda pel vent espectral

foto

Canet de Mar, diada de Nadal 2015, by JFerrerC.

 

CANÇÓ DE NADAL

 

Branca rompuda pel vent espectral

─un dia plena de fulles i rama!─,

dóna’ns la flama, la flama, la flama

no de cap negra foguera del mal,

sinó la flama del foc de Nadal.

 

Tu, vent geliu, el que fibla i somica,

no véns amb rúfol missatge del mal;

cara a la llar fas un poc de musica

en tot forat assajant una mica

els flabiols de la nit de Nadal.

 

Balba enyorança, nafrada recança,

vegeu: de nit els estels van mostrant-se;

ah, no us pertoca de caure al fondal,

sinó d’aprendre la dansa, la dansa

d’àngels i sants en la nit de Nadal.

 

Josep Carner (1884-1970), El cor quiet (1925).