Qui dirà…?

Edgar Degas (1839-1917), Marine, soleil couchant  (1869).


Sonet marí

A Salvador Espriu.

Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava,
el mar nua les boires dubtoses dels confins
llunyans amb un incògnit suau que mai no acaba,
imprecís, inexacte d’un altre més endins.

El vent ha deslligat la blanor d’una trava
sobre el frèvol gegant, i un llampeig de dofins
tremola esclat d’espases i argents sobre l’esclava
teulada i fa horitzó dels infinits camins.

Qui dirà d’amargor davant els sols vibrants
i plor segur davant les joies en nuesa
i de negre davant blancs i blaus esclatants?

Qui afirmarà la brega i la lluita constants
en el convit de calma i de dolça peresa,
de batre d’ales d’àngel i d’encís en els cants.

Malta-Alexandria, juny 1933.


Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938), Nou poemes (1933).


Anuncis

Les presons del pensament

Fotografia: Pedro Saudek.


Nu

Una immòbil bellesa alaba
l’àgil fatiga resplendent
de l’assalt d’un profús argent
que, només presagi, ja acaba,
quan un poder avar, mirall
d’una llum passada i futura
i present, cisellada, atura
ales de prodigi i estrall
i allibera la carn trement
de les presons delpensament.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938), Imitació del foc (1938).