«El front superdiví que havia concebut el món s’aguantava damunt la mà superforta que havia creat el món, i el Creador llegia i somreia.»
«A fronte super-divina que concebera o Mundo pousava sobre a mão super-forte que o Mundo creára―e o Creador lia e sorria. »
LA MILLOR DE LES QUALITATS ÉS LA SIMPATIA [‘empatia’]. És molt cert pel que fa als homes, però també pel que fa a les dones. Observacions compassives com ara «Quina desgràcia!» adreçades a algú que ha patit un infortuni, o «puc imaginar els teus sentiments…» quan algú està travessant un mal moment, donen plaer, per més que semblin llocs comuns o frases fetes. Si fem l’observació a algú altre, i aquest la repeteix a l’afectat, encara l’agrairà més que si la hi diem directament. L’infeliç no oblidarà mai la nostra amabilitat i voldrà fer-nos saber quant l’ha arribat a commoure.
Si es tracta d’algú proper a nosaltres que ja espera la nostra simpatia, no se sentirà especialment complagut, perquè (pensarà) només rep el que se li deu. Però un comentari afectuós dirigit a persones menys properes forçosament agradarà. Tot plegat sembla prou elemental, però poca gent ho té en compte. Sembla que els qui tenen un bon cap, no solen tenir un bon cor, però per força ha d’haver-hi persones intel·ligents i afectuoses.
El Sentit de la Paraula 