Anotació

Mulier amicta sole

mikedowson6tredf

By Mike Dowson.

 

 

«La Yvonne —o alguna matèria teixida amb els fils del passat que se li assemblava molt— feinejava al jardí, i de la vora semblava que tingués la llum del sol per vestit.»

 

 

«Yvonne, or something woven from the filaments of the past that looked like her, was working in the garden, and at a little distance appeared clothed entirely in sunlight.»

 

 

Malcom Lowry (1909-1957), Sota el volcà [Under the Volcano, 1947]. Traducció i notes de Xavier Pàmies. Barcelona: Viena, 2016, cap. 4, p. 107.

 

 

Anuncis

Ita non sunt falsi

Kate, per Mike Dowson.


«Estigues segur que totes les proves d’odi que et manifesten són autèntiques, perquè en l’odi, a diferència de l’amor, no hi ha hipocresia.»
«Sine odia alicuius tibi velut accepta, in hac ita non sunt falsi sicut in amore.»
Cardenal Mazzarino [Guilio Raimondo Mazzarino, 1602-1661], Breviari dels polítics [Breviarium politicorum secundum rubricas mazarinicas]. Traducció de Ramon Alcoberro. Girona, Edicions de la Ela Geminada, 2011, p. 91.

Egualmente mi spiace morte e vita

Kate, per Mike Dowson.



Pau no conec, i no puc moure guerra;
temo i espero; cremo i sóc de glaç;
volo per dalt del cel, i jec a terra;
res no estrenyo, i el món retinc al braç.
Qui em té en presó no em tanca ni em desserra,
per seu no em guarda ni em desnua el llaç;
i Amor no em puny amb l’arma ni em desferra,
i no em vol viu no treure’m de mig pas.
Hi veig sense ulls, i sense llengua crido;
morir espero i d’ajuda faig exhort;
m’odio a mi i d’algú sóc amorós.
Visc de dolença i ric en plany assidu;
igualment em desplauen vida i mort;
en tal estat em veig, dona, per vós.
Francesco Petrarca, Cançoner. Tria de sonets. Traducció de Miquel Desclot. Barcelona: Proa, 2003, p. 151.
CXXXIV

Pace non trovo e non ò da far guerra,
e temo e spero; ed ardo e son un ghiaccio;
e volo sopra ’l cielo e giaccio in terra;
e nulla stringo, e tutto ’l mondo abbraccio.

Tal m’ à in pregion, che non m’apre né serra,
né per suo mi riten né scioglie il laccio;
e non m’ancide Amore e non mi sferra,
né mi vuol vivo né mi trae d’ impaccio.

Veggio senza occhi e non ò lingua e grido;
e bramo di perir e cheggio aita;
ed ò in odio me stesso ed amo altrui.

Pascomi di dolor, piangendo rido;
egualmente mi spiace morte e vita:
in questo stato son, Donna, per voi.

Francesco Petrarca (1304-1374), Canzoniere (1470).