«—Si mai tinc canalla —li vaig dir—, quan compleixin els vint-i-un ja s’espavilaran. Hi ha un moment que has de dir prou.
»—Sí: quan et mors —va dir ell.»
«La mort, benvolgut amic —va escriure en Samuel Johnson al reverend Thomas Wharton—, no escolta cap súplica, ni té gens en consideració l’interès dels mortals.»
«La gent és bona, o mig bona o un quart de bona, i no para de canviar… Però ni en el millor dels dies, ningú no és perfecte.»
«Cap curiositat o interès no li atreia les mans, enterrades a les butxaques dels pantalons de seda, en una inèrcia de derrota. Anul·lat, badallava amb descoratjada mollor. I res més instructiu i dolorós que aquest suprem home del segle xix, enmig de tots els aparells reforçadors dels seus òrgans i de tots els fils que disciplinaven al seu servei les forces universals, i dels seus trenta mil volums farcits del saber dels segles, clavat, amb les mans derrotades al fons de les butxaques, i expressant, amb la cara i amb la indecisió tova d’un badall, la nosa de viure!»
«Ambula et lege.»
«La pàtria, vaig dir jo, és aquell cercle —ample, estret, no importa— on la nostra paraula fa una acció, enllaçant-se amb els ressons i la meravella d’innombrables mortes veus inconegudes.»
«Aquest és un fill de puta per part de pare.»
jo seria el patród’aquell vaixell que es veu a l’horitzóaniria més lluny que l’horitzódonaria a les noies el meu cori el tornaria a prendreper donar-lo altre cop—noies de tots els ports.faria mirallets amb llurs ullsi els meus ullsles sabria albirarde dalt del pal més altcantaria cançons com els marins de guerra:duria uns pantalons acampanats de baixni sabria els meus fills quantornaria a terra
«Ja tothom ho veu clar: l’odi dels espanyols a Catalunya, odi històric, irreductible, molt més poderós i unànime que el nostre odi envers ells.»
«¡Dios mío, las mujeres!»
El Sentit de la Paraula 