Potser

Cindy Crawford per Herb Ritts.


«Una part de mi pensa que potser seguim existint als llocs fins i tot quan ja no hi som.»
Colum McCann (*1965), Que el món no pari de rodar. [Let the Great World Spin, 2009.] Traducció d’Anna Turró Armengol. Barcelona: La Magrana, 2010, p. 401.


Anuncis

Gli anni (3)

Herb Ritts, Cindy Crawford, Costa Careyes, Mexico (1998).


Cuando me paro a contemplar mi vida
Y echo los ojos con mi pensamiento
A ver los lasos miembros sin aliento
Y la robusta edad enflaquecida,
Y aquella juventud rica y florida
Cual llama de candela en presto viento,
Batida con tan recio movimiento
Que a pique estuvo ya de ser perdida,
Condeno de mi vida la tibieza
Y el grande desconcierto en que he andado
Que a tal peligro puesto me tuvieron.
Y con velocidad y ligereza
Determino de huir de aqueste estado
Do mis continuas culpas me pusieron.
Fray Luis de León (1527 -1591).


Dubtar

Cindy Crawford fotografiada per Herb Ritts per a Pirelli Calender (1994).


«Aprenguí a dubtar. Dubtar és pensar. Vaig esdevenir un escèptic […]. El primer a pagar els plats trencats fou Déu Totpoderós. El vaig despatxar ipso facto, sense miraments. La indemnització ix cara: el buit, l’angoixa vital… Fou com saltar d’un tren nocturn en marxa —un tren comodíssim, amb calefacció, companyia i música de fons— i continuar el trajecte a peu.»
Manuel Baixauli, L’home manuscrit (2007). Barcelona, Proa, p. 43.