Potser

Cindy Crawford per Herb Ritts.

«Una part de mi pensa que potser seguim existint als llocs fins i tot quan ja no hi som.»

Colum McCann (*1965), Que el món no pari de rodar. [Let the Great World Spin, 2009.] Traducció d’Anna Turró Armengol. Barcelona: La Magrana, 2010, p. 401.

Gli anni (3)

Herb Ritts, Cindy Crawford, Costa Careyes, Mexico (1998).

Cuando me paro a contemplar mi vida

Y echo los ojos con mi pensamiento

A ver los lasos miembros sin aliento

Y la robusta edad enflaquecida,

Y aquella juventud rica y florida

Cual llama de candela en presto viento,

Batida con tan recio movimiento

Que a pique estuvo ya de ser perdida,

Condeno de mi vida la tibieza

Y el grande desconcierto en que he andado

Que a tal peligro puesto me tuvieron.

Y con velocidad y ligereza

Determino de huir de aqueste estado

Do mis continuas culpas me pusieron.

Fray Luis de León (1527 -1591).

Dubtar

Cindy Crawford fotografiada per Herb Ritts per a Pirelli Calender (1994).

«Aprenguí a dubtar. Dubtar és pensar. Vaig esdevenir un escèptic […]. El primer a pagar els plats trencats fou Déu Totpoderós. El vaig despatxar ipso facto, sense miraments. La indemnització ix cara: el buit, l’angoixa vital… Fou com saltar d’un tren nocturn en marxa —un tren comodíssim, amb calefacció, companyia i música de fons— i continuar el trajecte a peu.»

Manuel Baixauli, L’home manuscrit (2007). Barcelona, Proa, p. 43.