Louise Brooks.
«Quan de temps perdut a endreçar el mas i garbellar el gra!»
1 de gener de 1913
J.V. Foix (1893-1987), Catalans de 1918. Pròleg de Joan Colomines. Barcelona, Ed. 62, 1965, p. 36.
J.V. FOIX
És tan dolç de vagarejar…
Photo @anaiskanaisk pour Libération
«És tan dolç de vagarejar pel bosc de les idees o combinar, en vers i en prosa, imatges i sons!»
21 de maig de 1912
J.V. Foix (1893-1987), Catalans de 1918. Pròleg de Joan Colomines. Barcelona, Ed. 62, 1965, p. 29.
Jo prou me dic…
Llibreria Ona.
«Jo prou me dic, i ho escric cada vespre en aquest quadern de notes personals:
—Prou llibres! Prou política! Prou converses inútils! Prou diaris, setmanaris i d’altres paperots! Menys de reflexió i més d’acció.
És inútil […]»
22 de març de 1911
J.V. Foix (1893-1987), Catalans de 1918. Pròleg de Joan Colomines. Barcelona, Ed. 62, 1965, p. 19.
Deixeu-me sol, que só molts
EN PALMELLS D’OR GUARDEM ELS ULLS DE PEDRA DELS FARAONS VENÇUTS PER L’HOME QUE ERRA SOLITARI PER ORRIS I CALELLES
Teniu els ulls sense gregals ni arbres
I em deu les mans amb trenta codolells;
–Deixeu-me sol, que só molts, i fressejo
Aigua i fullam pels clots assolellats.Míser em sé, però sol torno a néixer
En prats frescals, en masos matiners.No sou –sou tants!– i la veu us retorna
En únic so, i tremoleu de por
Quan l’altra veu, que les ones modulen
I els rocs eterns, invoca solituds.Sóc el Qui Fou per clares torrenteres
I em faig un clam del silenci de tots.Us veig alçats per semblar més encara,
Tinta la faç i amb fatídics coturns,
Clamant als déus, i a les vestals. I al Cèsar!
Els ulls sagnants en bacines de fang.Només mos ulls són meus, no pas els vostres,
I petjo ferm en nits d’eternitat.Us emmureu, morents, en llum somorta,
Al so crioll d’instruments enyorats,
I us projecteu a l’obrador dels somnis
A un enllà esvaït, en negre i blanc.Us sé dorments en inclements pagodes
Jo, l’aiguaneix d’un planell sobirà.No teniu mans per aplaudir el miracle,
Aneu cap cots i junts per plaça i circ,
Canteu, incauts, tonades de crepuscle,
Entre fullams, en els suburbis broms.Cantaré sol per orris i calelles
El cant de tots, amb aire antic i plors.A riba mar us agleveu febrosos,
El cos flairós i nu, tiges solars
De l’erm carnal, sense gra ni migrança,
A l’Absolut estranys, i al foll Instant.–Oh mar, miratge de les ombres orfes,
Obre’m l’abís del teu solatge pur!Heu mutilat icons, i això us conhorta;
Amb metalls clars feu tomba i pedestal.
Moriu plegats per salvar-vos d’angoixa
I el trofeu d’un és el trofeu de tots.En or palmat guardem els ulls de pedra
Dels faraons vençuts en areny fosc.
Els Torrents de Lladurs, 1939
J.V. Foix (1893-1987), Les irreals omegues (1949), IX.
I ens banyarem tot temps al mateix riu
Female nude on pedestal, c. 1950-1959, by André de Dienes.
Amb ulls carnals opòs núvols i mars
I n’hec l’encís que em treu de tants de llots,
I de l’advers renasc. I amb tants de brots,
Aigua i clarors, i el fosc i el roig de l’arç,Faig l’U divers i múltiples les arts.
Però la ment no cobeja els bells mots:
De cadascú què sap? Presa de tots,
Ignora el joc dels meus deliquis cars.Tants de glans, doncs, i un sol Gla, i del vinyet
Un Cep etern; i ni boira ni fred
Foren ni són! Això em fa el viure esquiu.Só, doncs, Adam: i ets Eva! I tenim set,
I allò que olor i palp qui sap si viu,
I ens banyarem tot temps al mateix riu.
J.V. Foix (1893-1987), Sol, i de dol (1947).
Scire tuum nihil est
Dark clouds loom over Ascot racecourse. Photograph by David Davies.
«Més: Suposem que jo, al llindar del repapieig, i amb presses de vell, i oblidadís, hagués calat foc a la meva consigna: …usque adeone scire tuum nihil est, nisi te scire hoc sciat alter? (¿…el meu saber, doncs, no és res si d’altri no sap que sé res?) [Persi, Sàtira I, 26]; que ja no em gloriés de no tenir altra ambició que la de servir la veritat, la poesia en allò que té d’essencial i la llengua dels meus, i que, senil, m’hagués queixat, per escrit, de no ésser llegit, ni esmentat.»
J.V. Foix & Albert Manent, Correspondència (1952-1985). Edició a cura de Margarida Trias. Barcelona: Quaderns Crema, 2015, p. 56 (De J.V. Foix a A. Manent, El Port de la Selva, 21.viii.1959).
¿Et cal repòs?
A tourism poster advertises Odessa.
«¿Et cal repòs? A tots. El cerco entre roses perdut en un ponent fullós i el trobo en els llibres. ¿Aquests em fadiguen? El treball m’alleuja. Tots fugim també adelerats, i a l’ombra enyorem el solà; però el vi del bot amargueja i sedegem frescors. On el pagès m’assenyala una font, m’hi fadigo; i el brogit ─de veus, de sons, d’ocells, de motors o d’algues─ que tants defugen, m’exalta, feliç. M’afanyo per aconseguir vacances llargues on sestejar a pler, i abúlic, m’assec a assajar rimes o a creuar fulls tropicals. On és el repòs. On el nimfeu.»
J.V. Foix & Albert Manent, Correspondència (1952-1985). Edició a cura de Margarida Trias. Barcelona: Quaderns Crema, 2015, pp. 20-21 (De J.V. Foix a A. Manent, Sarrià, 19.vii.1952).
De porc i de senyor…
Rajoy fails to shake Sánchez’s outstretched hand.
«L’estricta espontaneïtat porta, en el llenguatge corrent, a la blasfèmia. En literatura, a la interjecció. Assajo d’intervenir-la en els meus poemes i d’alliberar-me del crit per mitjà de la paràfrasi. Em plau socialitzar el clam. No em plau ni l’home social en mànigues de samarreta ni la poesia en sabatilles.»
J.V. Foix & Albert Manent, Correspondència (1952-1985). Edició a cura de Margarida Trias. Barcelona: Quaderns Crema, 2015, p. 131 (Comentaris sobre literatura catalana, per J.V. Foix, 1959).
Sense en Carner
Capt. Dray–Yale Relay Team. Photo: Bain News Service, 1908.
«Sense en Carner encara escriuríem com en Pitarra.»
J.V. Foix & Albert Manent, Correspondència (1952-1985). Edició a cura de Margarida Trias. Barcelona: Quaderns Crema, 2015, p. 117 (Entre la llegenda i la vida de cada dia. Entrevista d’Albert Manent a J. V. Foix, 1973).
Singular
Blizzard brings US east coast to standstill and delivers near-record snowfall. A woman walks by the United States Marine Corps Monument in Washington DC. Photograph by Xinhua.
«Quin temps més singular!»
J.V. Foix & Albert Manent, Correspondència (1952-1985). Edició a cura de Margarida Trias. Barcelona: Quaderns Crema, 2015, p. 30 (De J.V. Foix a A. Manent, Sarrià, 11.ix.1954).
El Sentit de la Paraula 