Lluna i llanterna

Anotació

Entotsolament

Polina Semionova, ballarina principal de l’American Ballet Theatre, en un anunci per a Uniqlo.
 
 
Tot sol, de nit,
en el temple de Hsien-Yu
de Po Txiu-I

La grua de la ribera

ve als graons del meu davant.

Dins l’estany, hom veu la lluna

del portal obert estant.

Abellit per totes dues,

mon estatge feia ací;

una nit i una altra encara

no em vagava de partir.

Oh solitud regalada

i el gran silenci a l’entorn,

sense company a la vora

que meni a casa dejorn!

Ara que he tasta la joia

del meu cor entotsolat.

no tornaré cap més dia

amb un amic al costat.

Josep Carner (1884-1970), Poesia, text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona, Quaderns Crema, 1992, p. 1.121 [Lluna i llanterna. Les solituds] [Lluna i llanterna, 1935].

 
 
 

Só vell i res al món no m’adelera

Marc Vicens, Lluna plena. Font: Menjar Blanc, v.2
 (Menjar Blanc)

El goig suprem
de Uang Uei

Só vell i res al món no m’adelera,
no pas que sigui d’alt enteniment:
mon pobre pensament
mai no deixa la meva passa enrera.
Només que del meu bosc só coneixent,
i em mena a un mateix bosc cada sendera.

Els dits blaus de la lluna
el meu llaüt es plauen a amoixar.
El vent que núvols en el cel escampa
m’escomet el cinyell: ¿el desfarà?

¿Quin és el goig suprem d’aquesta vida?
Jo us el sabria dir:
és el cant d’una noia que s’allunya
després de demanar-vos el camí.


Josep Carner (1884-1970), Poesia, text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona, Quaderns Crema, 1992, p. 1.0145 [Lluna i llanterna].