By Marc Vicens, 2016 (Menjar Blanc).
—Et facin el que et facin —li diu el padrí, amistosament— t’equivoques si menteixes. És un mal vici, i inútil, perquè tot s’acaba sabent.
—Sí —respon en Panotxa—, però es guanya temps.
— Quoi qu’on te fasse, lui dit amicalement Parrain, tu as tort de mentir. C’est un vilain défaut, et c’est inutile, car toujours tout se sait.
— Oui, répond Poil de Carotte, mais on gagne du temps.
Jules Renard (1864-1910), Pèl de panotxa [Poil de carotte, 1894]. Traducció d’Antoni Clapés. La Bisbal d’Empordà: Sidillà, 2015, p. 206 (L’àlbum d’en Panotxa).
En col·laboració amb Marc Vicens (Menjar Blanc).