Anotació

Tant sospirar, tant somiar!

ad_236938443

Emma Watson in Vanity Fair (March 2017). Photograph by Tim Walker.

 

 

Confidència

 

Tant sospirar, tant somiar!,
i el dia, inútil, se me’n va.

Sóc un amic massa garlaire
del pi, l’ocell i l’aire;

senyor tan sols,
en un atzar passat de pressa,
de borrissols i plomissols
que un raig de sol travessa.

 

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia, text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 985. [Absència, 1957].

 

 

Anotació

Dir molt en un mig dir, seria mon afany

Antonio Garduño. Nahui Olin

Antonio Garduño. Nahui Olin.

 

El noble do

 

Puix m’heu lliurat, senyora, per amistat fidel,

un llibre de poemes del vell país del Cel,

 

 me n’aniré, tot fent-ne girar les fulles grogues,

vora un estany, bessó del cel, cenyit de bogues:

 

 allà seran els versos, al caire d’un safir,

fulloles i brotons moguts per un sospir.

 

 Ara que ja mon cap és esquitxat de cendra,

encara vull saber i encara desaprendre.

 

 Dir molt en un mig dir, seria mon afany.

I perquè passi un signe de mi damunt l’estany,

 

 em bastarà un palet molt lleu, color de rosa

(on, tota amagadissa, l’eternitat es posa),

 

 perquè em dibuixi un ròdol —a penes nat, perdut—

en l’aigua del silenci i de la solitud.

 

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia. Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 822 [Cor quiet].

 

 

 

Anotació

The Joy of Life

Henri Matisse -The Joy of Life

Le bonheur de vivre (detall), 1905 by Henri Matisse. Barnes Foundation, Philadelphia, Pennsylvania.

 

Recança

 

Qui sentís, renovellat

    per la bruixa entesa,

aquell gust precipitat

    de la jovenesa,

pluja i vent arremorat,

i l’acàcia en tot esclat

i deixant per l’empedrat

    floridera estesa!

 

Ah, l’anar sota l’aiguat

    com fent-li escomesa,

d’un sonet mig començat

    en l’embriaguesa,

i amb paraigua foradat,

i la lluna pel forat,

i rient a mon costat

    una noia encesa!

 

Josep Carner (1884-1970), L’oreig entre les canyes (1920). Edició de Jaume Coll. Barcelona: Ed. 62, 2006, p. 108.

 

 

 

Anotació

La meva fe degolla

Israeli tanks manoeuvre outside the northern Gaza Strip

 Israeli tanks manoeuvre outside the northern Gaza Strip. Israel intensified its land offensive in Gaza with artillery, tanks and gunboats and warned it could “significantly widen” its assault. Photograph: Ronen Zvulun.

 

«Ningú del món és bo.

Té, fins i tot el que més poc s’alçura,

cobejança en el prec, culpa en el plor.

Negre esperit que a l’esperit se’ns colla

a cadascú fa dir:

“La meva fe degolla:

un déu, pitjor que jo, s’agita en mi.”»

 

Josep Carner (1884-1979), Nabí (1941). Edició de Jaume Coll. Barcelona, labutxaca, 2012, VI, vv. 66-73.

 

 

Anotació

La Il·lusió

Imatge

Kate Moss, Harper’s Bazaar, New York, 1994 by Peter Lindbergh.

 

 

La immortal

 

—Sibil·la amb el trespeus endevinaire,

digues on va la il·lusió que mor,

a un clot de terra, d’espadats al caire

o riu avall sota la posta d’or.

 

—Ella morir, feta de llum i d’aire!

Quan, infidel, l’has bandejat del cor,

torna al palau del Son fantasiaire,

tot rius i galeries de tresor.

 

I ets tu mateix, deixada ta parença

damunt del llit, qui l’acompanya. Car

has de mudar-li arreus i captinença,

 

perquè, en la llinda de la teva llar,

pel seu encís de nova coneixença

l’amis de nou i puguis viure encar.

 

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia. Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 816 [Cor quiet].

 

Anotació

El dia immortal és avui

Imatge

Anjana Lama drinks water from a stone spout, Lalitpur, Nepal. Photograph by Navesh Chitrakar.

 

Himne dels seguidors d’Osiris

El déu, en veure els homes que dormen en llurs pletes,

de llur confusió no es llença mai al mig,

ni des d’un cim no passa llur cor amb les sagetes:

els desvetlla amb la punta del desig.

Promet embostes d’impossible

a qui gemega sota un vil trespol;

per la seva art, pel do d’un cant inassolible

hi ha un endemà de l’ira i un més enllà del dol.

Ja no só pols que el remolí debana:

res no prendrà la mort de l’escorrim que fui:

albejant per interna clariana

el dia immortal és avui.

Josep Carner (1884-1970), Poesia. Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 327 [Llegendari].