Al cor i al cos

Joaquim Sunyer (1874-56), Nu, Primavera (1919).

Dualitats

Atura-t’hi uns instants, deslliga-te’n del tot

i torna a començar. Ets a la cambra, són

les dues del matí, recordes solament

un gest i uns ulls, que avui se t’han mostrat lleials

i prou. Quin dret —ara et pregunto— t’han donat?

Què te’n vol el desig? Quines promeses

t’ha concedit? I tu, quines li’n fas?

Qui és que enganya a qui? O quin dels dos

abraçarà més fort pitjors delusions?

No hi ha resposta sinó al cor i al cos que us busca.

Salvador Oliva (1978).

Feliç el just

Joaquim Sunyer (1874-1956), Tres nus al bosc, 1913. Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Feliç el just que sap oficis nous

Feliç avui qui gaudeix dels alous

Amb trenta focs, i bat amb propis trills;

El llaurador que rastreja els seus bous

I el feu pairal amb rialles dels fills.

Feliç la selva espessa de renous

I el mas fornit de forments i de mills;

Feliç el just que sap oficis nous

I, vigorós, fa justa entre perills.

Feliç també el pilot de mirar dur,

Mestre dels cels, per a qui el món és u,

Tot delejant de conquerir els estels.

Feliç qui amb fills, alous i bous sap dur

Més alt que tots el penó dels seus zels

I en verb natiu ajusta un rim segur.

J. V. Foix (1893-1987), Desa aquests llibres al calaix de baix (1964). Edició de Jaume Vallcorba. Barcelona: Quaderns Crema, 1994. (Obra poètica, X)