Al cor i al cos

Joaquim Sunyer (1874-56), Nu, Primavera (1919).


Dualitats
Atura-t’hi uns instants, deslliga-te’n del tot
i torna a començar. Ets a la cambra, són
les dues del matí, recordes solament
un gest i uns ulls, que avui se t’han mostrat lleials
i prou. Quin dret —ara et pregunto— t’han donat?
Què te’n vol el desig? Quines promeses
t’ha concedit? I tu, quines li’n fas?
Qui és que enganya a qui? O quin dels dos
abraçarà més fort pitjors delusions?
No hi ha resposta sinó al cor i al cos que us busca.

Salvador Oliva (1978).



Anuncis

Feliç el just

Joaquim Sunyer (1874-1956), Tres nus al bosc, 1913. Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya.


Feliç el just que sap oficis nous
Feliç avui qui gaudeix dels alous
Amb trenta focs, i bat amb propis trills;
El llaurador que rastreja els seus bous
I el feu pairal amb rialles dels fills.
Feliç la selva espessa de renous
I el mas fornit de forments i de mills;
Feliç el just que sap oficis nous
I, vigorós, fa justa entre perills.
Feliç també el pilot de mirar dur,
Mestre dels cels, per a qui el món és u,
Tot delejant de conquerir els estels.
Feliç qui amb fills, alous i bous sap dur
Més alt que tots el penó dels seus zels
I en verb natiu ajusta un rim segur.

J. V. Foix (1893-1987), Desa aquests llibres al calaix de baix (1964). Edició de Jaume Vallcorba. Barcelona: Quaderns Crema, 1994. (Obra poètica, X)