Anotació

Coffee

Roy Lichtenstein Cup of Coffee  (1961)

Roy Lichtenstein, Cup of Coffee  (1961).

 

«Voltaire, per cert, havia dit a un metge jove que censurava el cafè amb el mateix mal nom de “verí lent”: “Teniu raó, amic meu; no obstant això, és lent, i esgarrifosament lent; perquè n’he estat bevent aquests últims setanta anys, i encara no m’he mort”.»

 

«Voltaire, by the way, had said to a young physician who denounced coffee under the same bad name of a “slow poison”, “You’re right there, my friend, however; slow it is, and horribly slow; for I have been drinking it these seventy years, and it has not killed me yet”.»

 

Thomas De Quincey (1785-1859), Els últims dies d’Immanuel Kant [The Last Days Of Immanuel Kant, 1827]. Traducció de Josep M. Muñoz Lloret. Barcelona: L’Avenç, 2013, p. 51.

 

 

 

Senzillament som humans

Roy Lichtenstein (1923-1997) , I can see the whole room and there’s nobody in it! (1961), venut a Christie’s de Nova York per 43,2 milions de dòlars (31,2 milions d’euros) (9.xi.2011).

«—No som pas cecs, estimat pare, senzillament som homes. Vivim en una realitat canviant a la qual ens adaptem tan bé com sabem, igual que la posidònia es plega sota l’empenta del mar. La Santa Església ha rebut promesa explícita d’immortalitat; la nostra classe social no. Per això un pal·liatiu que promet durar cent anys per a nosaltres equival a l’eternitat. Segurament ens preocupem pels nostres fills, tal vegada pels néts; però no tenim obligacions més enllà del que podem esperar d’acariciar amb les nostres mans; i jo no em puc permetre de preocupar-me de què se’n farà, dels meus possibles descendents l’any 1960. L’Església sí que se n’ha d’ocupar, perquè està destinada a no morir mai. En la seva desesperació el consol hi és implícit. I vós creieu que si ara, o en el futur, pogués salvar-se ella a canvi de sacrificar-nos a nosaltres no ho faria? Ja ho crec que ho faria, i ben fet que estaria.»
Tomasi di Lampedusa (1896-1957), El Gattopardo (Il Gattopardo, 1957). Traducció de Pau Vidal. Barcelona, Proa, 2009, p. 82.


Dolor

Roy Lichtenstein (1923-1997), Crying Girl, 1964.


—Algú ho deixa amb la seva xicota i li donen un cóctel de medicines, com si el dolor no fos natural.
Hanif Kureishi (*1954), Una cosa per explicar-vos (Something to Tell You, 2008). Traducció de Francesc Rovira. Barcelona: Empúries/Anagrama, 2009, p. 233.