New things

Portrait of Jaume Sabartés with ruff and cap (1939) by Picasso. Museu Picasso, Barcelona.

 

 

«Els ulls canvien després de mirar coses noves.»

 

 

« Eyes changed after they looked at new things. »

 

 

Betty Smith [Sophina Elisabeth Wehner,1896-1972], Creix un arbre a Brooklyn [A Tree Grows in Brooklyn, 1943], traducció de Josep Alemany, Barcelona, L’Altra, 2018, p. 566.

 

 

 

 

 

Quan les dones es miren…

Head of a Woman by Picasso (1924).

 

(Tot sovint he observat que quan les dones es miren a tots els vidres que troben i fan mirades furtives als seus miralls, no és gairebé mai, com se sol suposar, per vanitat, sinó més aviat per la sensació que no tot és com hauria de ser.)

 

Nancy Mitford (1904-1973), L’aventura de l’amor [The Pursuit of Love, 1945]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Libros del Asteroide, 2014, p. 92.

 

 

Qui aufert in sudore panem

Picasso, La Vida (1903). The Cleveland Museum of Art. 

Prendre al proïsme els mitjans de subsistència és matar-lo, i privar del sou un treballador és assassinar-lo.

qui aufert in sudore panem quasi qui occidit proximum suum qui effundit sanguinem et qui fraudem facit mercedem mercennario

Siràcida (Eclesiàstic) 34, 26-27.

NYC 2013

The Solomon R. Guggenheim Museum, 1959, per Walter Sanders.

The Solomon R. Guggenheim Museum, agost 2013, per JFerrerC.

«Art is a lie that makes us realize truth.»

                                                             Picasso

La resta és literatura

Picasso (1881-1973), Noia dormint (1935).

Codicil de poeta

Us llego, amics, senzillament,
els tres quefers humils de sempre:
viure (i menjar) amb decòrum cada                                             [dia;
si podeu, endegar cobejança i luxúria;
pensar (creure o dubtar)
en la certesa i les hipòtesis
de la mort de la carn
i la vida nova de l’ànima.

No hi ha res més a fer; i ja basta.
La resta és literatura.

Pere Quart (1899-1986), Vacances pagades (1960).

Les dones d’Alger

Eugène Delacroix (1798-1863), Les dones d’Alger a la seva estança, 1834. París, Musée du Louvre. Al CaixaForum de Barcelona fins al 17 de maig.

Picasso (1881-1973), Les femmes d’Alger, version O, 1955.

Friends

Picasso (1881-1973), Nude Woman in a Red Armchair (1932).

  

Count On Me

If you ever find yourself stuck in the middle of the sea, I’ll sail the world to find you If you ever find yourself lost in the dark and you can’t see, I’ll be the light to guide you

Find out what we’re made of When we are called to help our friends in need

You can count on me like 1 2 3 I’ll be there And I know when I need it I can count on you like 4 3 2 And you’ll be there Cause that’s what friends are supposed to do, oh yeah

Wooooh, Wooooh yeah Yeah

If you toss and you turn and you just can’t fall asleep I’ll sing a song beside you And if you ever forget how much you really mean to me Everyday I will remind you

Ohh Find out what we’re made of When we are called to help our friends in need

You can count on me like 1 2 3 I’ll be there And I know when I need it I can count on you like 4 3 2 You’ll be there Cause that’s what friends are supposed to do, oh yeah

Wooooh, Wooooh Yeah Yeah

You’ll always have my shoulder when you cry I’ll never let go Never say goodbye

You can count on me like 1 2 3 I’ll be there And I know when I need it I can count on you like 4 3 2 You’ll be there Cause that’s what friends are supposed to do, oh yeah

Wooooh, Wooooh you can count on me cos’ I can count on you

Bruno Mars, «Count on Me», Doo-Wops & Hooligans (2010).

Escolta-la: Count On Me

Deux femmes courant sur la plage

Picasso, Dues dones corrent per la platja (1922), París, Museu Nacional Picasso. Se’n va fer un teló de 10 per 11 metres per a Le Train Bleu (1924), ballet creat per Sergei Diaghilev per als Ballets Russos, basat en una història de Jean Cocteau i vestuari de Coco Chanel. Es conserva al Victòria & Albert Museum de Londres. Exposició «Els ballets russos de Diaghilev, 1909-1929», al Caixafòrum de Barcelona fins al 15 de gener de 2012.

Amistat(s)

Picasso (1881-1973), Dormeuse aux persiennes (1936). 
París, Museu Picasso.

 «—No veus que si no et puc tenir em tornaré boig? Ets l’única cosa d’aquest món que he desitjat de veritat.

»—George, jo no vull ser de ningú… ¿No pots comprendre que, a una dona, li cal llibertat? Apa, sigues bon noi. Si tornes a parlar d’aquesta manera, me n’hauré d’anar a casa.

»—Per què m’encoratges, en aquest cas? Jo no sóc d’aquesta mena d’homes amb els quals es pot jugar. Ho saps molt bé.

»La noia va fitar-lo amb els seus grans ulls grisos; la llum encenia un tornassol daurat en les fosques clapetes del seu iris.

»—Ja veig que no és fàcil tenir amics —digué.»

John Dos Passos (1896-1970), Manhattan Transfer (1925). Vol. II. Traducció de Manuel de Pedrolo. Barcelona, Proa, 1965, p. 35.

Devorar

Picasso (1881-1973), Noia nua pentinant-se (1906), a l’exposició «Devorar París. Picasso 1900-1907» del Museu Picasso, fins al 16 d’octubre de 2011.