Sifó. Juny 2014. Fotografia: JFerrerC
«El passat és l’única cosa que l’entusiasma últimament.»
Mordecai Richler (1931-2001), El cas d’en Barney Panofsky [Barney’s Version, 1997]. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: Quaderns Crema, 2013, p. 394.
El cas d’en Barney Panofsky
Els altres
Teams of up to 500 men, women and children compete to build the tallest human tower, which can be as many as 10 levels tall, in Tarragona. The tradition in Catalonia dates back to the end of the 18th century. Photograp: David Oliete.
«Per a en Hymie, a diferència del que deia en Camus, l’infern no eren els altres, sinó estar sense ells.»
Mordecai Richler (1931-2001), El cas d’en Barney Panofsky [Barney’s Version, 1997). Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: Quaderns Crema, 2013, p. 63.
Après tout, c’est un monde passable
Joaquim Gomis (1902-1991), Montgat (c. 1940).
«Escarxofats a la sorra a la platja de Canes, vam veure sortir el sol sobre el mar de color de vi mentre ens menjàvem els tomàquets, les cebes d’hivern i les figues. Encabat ens vam descalçar, ens vam arremangar els baixos dels pantalons i ens vam ficar a l’aigua fins als genolls. En Boogie em va esquitxar, jo m’hi vaig tornar, i al cap de no res tots tres estàvem embrancats en una guerra d’aigua, en una època en què no havies de patir per cap cagarro ni cap condó portat per la marea. Després vam anar a un cafè de la Croisette a prendre oeufs sur le plat, brioixos i café au lait. En Boogie va mossegar la punta d’un Romeo y Julieta, el va encendre i vam dir “Après tout, c’est un monde passable”, citant no sé qui [Voltaire].»
Mordecai Richler (1931-2001), El cas d’en Barney Panofsky [Barney’s Version, 1997). Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: Quaderns Crema, 2013, p. 56.
Els justament ignorats
Vogue UK(May 1983), “The Quality of Lithe”. Model: Bonnie Berman. Photographer: Patrick Demarchelier.
«Tots hem llegit moltes coses en revistes literàries sobre el novel·lista injustament ignorat, però quasi ni una paraula sobre els justament ignorats.»
Mordecai Richler (1931-2001), El cas d’en Barney Panofsky [Barney’s Version, 1997). Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: Quaderns Crema, 2013, p. 34.
C’est son métier
Dalí (1904-1989), Archeological Reminiscence of Millet’s “Angelus” (1933-1935). St. Petersburg (EUA), Dali Museum.
«Puta merda.
»De cop em va venir a la memòria aquella anècdota, segurament apòcrifa, que en Boogie m’havia explicat una vegada d’en Heine. Mentre jeia al llit de mort, decandit, en un estat d’estupor causat per la morfina, un amic el va instar a fer les pausa mb Déu. Figura que en Heine li va respondre: “Dieu me pardonnera. C’est son métier”.»
Mordecai Richler (1931-2001), El cas d’en Barney Panofsky [Barney’s Version, 1997]. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: Quaderns Crema, 2013, p. 180.
Fills
Autoretrat familiar de la fotògrafa americana d’origen rus Anastasia Chernyavsky penjat a la seva pàgina de Facebook i censurat pels guardians de la moral d’aquesta xarxa social.
«—Si mai tinc canalla —li vaig dir—, quan compleixin els vint-i-un ja s’espavilaran. Hi ha un moment que has de dir prou.
»—Sí: quan et mors —va dir ell.»
Mordecai Richler (1931-2001), El cas d’en Barney Panofsky [Barney’s Version, 1997]. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: Quaderns Crema, 2013, p. 51.
Mortals
Alfred Cheney Johnston (1885-1971), Muriel Gray (1920).
«La mort, benvolgut amic —va escriure en Samuel Johnson al reverend Thomas Wharton—, no escolta cap súplica, ni té gens en consideració l’interès dels mortals.»
El Sentit de la Paraula 