Una de les peces que forma part del tríptic sense títol en què Richard Hamilton va treballar els darrers anys de la seva vida, inspirat en la novel·la de Balzac L’obra mestra desconeguda, i que tanca l’exposició antològica de l’artista que es pot veure al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia fins al 13 d’octubre de 2014.En aquestes tres obres, Hamilton ens representa una dona estirada nua amb Poussin, Courbet i Ticià al darrere que es miren i ens miren en una mena de genealogia dels artistes que van mantenir un lluita inconclusa amb la pràctica de la pintura i que Hamilton va reivindicar en tota la seva obra. Són obres creades digitalment i impreses sobre tela segon les seves directrius que es van crear per a una exposició a la National Gallery de Londres. L’última peça d’aquest tríptic està datada el 9 de setembre de 2011. Hamilton va morir el 13 de setembre.
«Quantes felicitats possibles sacrifiquem per la impaciència d’un plaer immediat!»
«Que de bonheurs possibles dont on sacrifie ainsi la réalisation à l’impatience d’un plaisir immédiat !»
Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 341. (Un amor de Swann)
El Sentit de la Paraula 